dissabte, 31 de març de 2018

Fiscalitat digital, una qüestió de justícia

Una de les conseqüències de l'actual procés de transformació digital ha estat l'aparició de multinacionals tecnològiques que cada vegada més estan presents a les nostres vides. Empreses com Google, Facebook, Amazon o Apple han desenvolupat models de negoci digitals a escala global a partir del que és el seu principal actiu: una immensa base de dades de tots nosaltres com a clients (i com a ciutadans) amb tot luxe de detall de quines són les nostres preferències, hàbits de consum, circumstàncies personals i inclinacions ideològiques. Com bé ens apuntava el conseller Carles Mundó fa pocs dies, dades que proveïm nosaltres mateixos a partir de l'ús que fem dels seus serveis a les xarxes. 

Les conseqüències són que, si no comptem amb una regulació adequada que garanteixi la llibertat d'elecció de l'usuari i quin és l'ús que se'n pot fer de les nostres dades personals, aquestes companyies poden acabar aprofitant-se del seu poder monopolístic - per a més informació podeu consultar l'informe de l'ACCO 'L'economia de les dades. Reptes per la competència' -. O bé, fins i tot, poden acabar sent instruments de manipulació de l'opinió pública a través del que es coneix com a microtargeting en el món de les campanyes polítiques digitals: enviament de missatges personalitzats en base al teu perfil digital per tal de condicionar el teu vot. Sense anar més lluny, aquesta estratègia condicionà en gran mesura els resultats del referèndum sobre el Brexit segons s'explica en aquesta entrevista o en aquest article del The Guardian (en anglès). I és que tal com afirma Gerd Leonhard, un dels principals referents mundials en transformació digital: "les dades són el nou petroli".

Però en aquesta entrada em volia centrar, de manera més específica, en les obligacions fiscals d'aquestes companyies. No és pas cap novetat que el procés de globalització econòmica ha generat un fenomen de competència fiscal a la baixa en aquelles bases més mòbils - i els beneficis empresarials d'una economia globalitzada són relativament mòbils -. El que si que és un fenomen més recent és que els models de negoci digitals, particularment els de caràcter multinacional, tenen encara més facilitats per traslladar els seus beneficis allà on més els interessi des d'un punt de vista fiscal. Aquest fou precisament el cas de la tributació d'Apple a Irlanda, el govern del qual fou multat per les autoritats europees per a donar beneficis fiscals il·legals a la companyia americana. En vaig fer una entrada al bloc explicant perquè crec que fou una magnífica notícia i un precedent molt interessant. 

Conscients de la injustícia i la insostenibilitat que suposa que les grans multinacionals del s. XXI tinguin tantes facilitats per minimitzar la seva factura fiscal, són diversos els ministres d'economia europeus que han manifestat la necessitat de canviar la fiscalitat d'aquestes companyies, tal i com apunta aquest article recent al Financial Times (en anglès). De fet, tal i com apunta el mateix article, fou l'OECD la primera instituació a abordar aquesta problemàtica global a través de la iniciativa Base Erosion Profit Shifting (BEPS) (com combatre l''erosió de la base fiscal i desplaçament dels beneficis', en seria la traducció en català i el que defineix l'objectiu fonamental del projecte BEPS) iniciada el 2012.

Els primers resultats de la inciativa BEPS es presentaren a finals del 2015. Cal tenir en compte que les estimacions més prudents indiquen que aquestes pràctiques fiscals suposen una pèrdua de recaptació que oscil·la entre un 4 i un 10 per cent de la recaptació de l'impost sobre els beneficis de les societats, el que signfica una pèrdua anuals en termes de recaptació d'entre 100.000 i 240.000 milions de dòlars americans. Una estimació que sense cap mena de dubte anirà a l'alça si no hi ha mesures correctives en la mesura que s'accelera el procés de transformació digital. Evitar i corregir aquesta tendència és precisament el que procuren les 15 accions proposades (en castellà) pel projecte BEPS. Entre les més destacables assenyalaria les accions 8, 9 i 10, que proposen que els preus de transferència estiguin vinculaar amb el procés de creació de valor, o l'acció 15, en la que es proposa la substitució de convenis fiscals bilaterals per convenis de caràcter multilateral que introdueixi una fiscalitat més adaptada a la naturalesa digital d'aquests negocis i que deixi menys marge a l'enginyeria fiscal d'aquestes companyies.

La Comissió Europea (CE) també ha desenvolupat les seves pròpies propostes sota el projecte "Fair Taxation of the digital economy" (Una fiscalitat justa de l'economia digital, en anglès), les últimes conclusions són de fa tot just 10 dies, en el que es posa de relleu l'obsolescència de l'actual normativa fiscal davant del món digital i l'absurditat del concepte d'establiment físic com a condició per esdevenir subjecte passiu  i obligat a satisfer l'impost sobre el benefici de les societats. La CE, de forma intel·ligent, planteja un impost transitori a les grans plataformes digitals mentre no s'adapti la normativa tributària al món digital. Un impost que gravi un 3 per cent dels seus ingressos s'estima que seria capaç de generar una recaptació de 5 bilions d'euros anuals pels estats membres.

De fons, darrera de totes aquestes accions o propostes, hi ha un principi bàsic que fou apuntat per una resolució del Parlament Europeu (en castellà, punt 35) i també recollit a l'informe sobre economia col·laborativa a Catalunya (mesura 4.3), que es pot resumir de la següent manera: les plataformes digitals han de tributar al territori on generen els beneficis. Des d'aquest punt de vista, té sentit que es posi l'èmfasi en la generació d'ingressos - més fàcilment identificable - més que no pas en la materialització de beneficis - més subjecte a processos d'enginyeria fiscal en funció de com s'imputin els costos -. I és que sembla lògic, per exemple, que les plataformes d'allotjament paguin impostos proporcionalment al territori on disposen de més oferta (i demanda) d'allotjament o que els principals operadors digitals tributin proporcionalment a cada territori en funció del nombre d'usuaris que els proveeixen de dades personals  i/o d'ingressos derivats de la publicitat on-line. En definitiva, ens cal aplicar els principis de la glocalització a un món cada vegada més digital: pensar globalment i actuar localment.

diumenge, 4 de març de 2018

I amb el somriure la revolta

Difícilment podria trobar un millor motiu per reprendre l'activitat d'aquest bloc que la d'explicar-vos la visita que vaig tenir la sort de fer ahir a l'Oriol Junqueras a la presó d'Estremera. De fet, quan publicava la penúltima entrada en aquest bloc (22 d'octubre del 2017) l'Oriol encara no estava privat de llibertat.

El viatge cap a Estremera, un poblet de poc més de mil habitants al límit de la CA de Madrid en direcció a València, et permet pensar en moltes coses. És, en certa manera, un viatge interior que et remou la consciència i et força a sortir de la suposada normalitat a la que ens aboca la nostra vida quotidiana. I és que no és gens normal que tinguem dos membres del Govern - ell i en Quim Forn - tancats a la presó d'Estremera per complir de manera honesta i valenta el seu mandat polític, i a dos líders de la societat civil - el president de l'ANC Jordi Sánchez i el president d'Omnium Jordi Cuixart  - tancats a la presó de Soto del Real pel seu compromís en la defensa pacífica de les llibertats del nostre poble. Encara ho és menys que ho estiguin en presó preventiva, sense haver tingut el legítim dret a la defensa a través d'un judici amb l'únic objectiu d'alterar l'agenda política d'un país que vol ser lliure. L'Oriol, en Quim i els Jordi's són ostatges polítics. Convido i recomano a qui no ho tingui clar que faci un viatge fins a Estremera o a Soto del Real, encara que només sigui per acompanyar i donar suport a les seves visites. És un viatge molt clarificador per sentir a flor de pell com l'Estat exerceix el seu poder repressiu de manera discrecional i arbritrària.

I davant d'aquest panorama t'apareix el somriure de l'Oriol entrant a la sala de visites. El somriure de qui sap que guanyarem i que no hi ha millor manera d'afrontar les contrarietats que amb un optimisme i una naturalitat fora de mida. Colrat pel sol, una mica més prim i transmetent molta serenor, la seva actitud et desarma i et sorprèn a la vegada. Més important que les seves ordres i indicacions és el seu testimoni personal: si algú que està privat injustament de llibertat i de poder estar amb els seus éssers més estimats és capaç de sobreposar-se, com no ho hem de ser nosaltres? En resum, parlar amb l'Oriol a Estremera ens obliga moralment a treure el millor de nosaltres mateixos. Ningú va dir que seria fàcil i el seu somriure ens ho recorda.

Vam poder explicar-li que les activitats de la campanya Free Junqueras arreu del territori estaven tenint una molt bona acollida per part de militants, amics i de moltíssimes persones que hi empatitzen simplement com a demòcrates - sense potser ni considerar-se independentistes -. Li vaig parlar de la mobilització del meu (i del seu) Sant Andreu del Palomar.  Els seus veïns i amics, presents a la visita, òbviament li parlaren de la capacitat de mobilització del seu estimat Sant Vicenç dels Horts, on moltíssima gent també el recorda i el té molt present. I també de l'èxit de les parades a Martorell, tal i com ens havia dit feia uns minuts per missatge en Capi (el diputat Joan Capdevila). Entre un orgull i satisfacció mal dissimulats l'Oriol ens respon: "Us vaig dir que funcionaria, us vaig dir que això aniria d'aquesta manera". I és que el jefe està afortunadament en plena forma.

Li vaig voler transmetre que faríem el possible per treure'l d'allà. Coincideixo amb la diputada Ana Surra, que també formava part de la visita, quan diu "poner en libertad a Oriol y a los presos no lo podemos dejar solamente en manos de los abogados". Iniciatives com les desenvolupades per sindicalistes de tot Europa el passat dijous són replicables en diferents sectors i necessàries per fer entendre a tothom que no s'estan vulnerant els drets i les llibertats dels independentistes només sinó els de tota una societat. "Les accions de denúncia de caràcter transversal són molt importants" ens va remarcar l'Oriol. Doncs en això treballarem. Som molt conscients que tenim molta feina per fer. Mai ens ha fet por però veure el teu somriure per mi ha estat tot un estímul. I és que en paraules del gran Lluís Llach "i amb el somriure la revolta".

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Ara, més que mai...també som empresa!

Des de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre bona part del debat s'ha centrat en els efectes econòmics del procés: els canvis de seu social d'empreses establertes a Catalunya i de les dues principals entitats financeres catalanes. De tot l'enrenou generat en podem treure dues conclusions. En primer lloc, que bona part del món econòmic i empresarial català no donava crèdit a la celebració efectiva del referèndum i va infraestimar la capacitat d'autoorganització del conjunt de la societat catalana per protegir urnes, paperetes i col·legis per poder votar. Crec que és important tenir aquest detall en compte per tal de no tornar a sacralitzar la capacitat predicitiva dels mercats o del món econòmic. L'axioma que sempre cal tenir en compte és que el diner és poruc, però no que la capacitat d'anticipació dels qui el gestionen sigui infal·lible. La història està plena d'exemples de limitacions que presenta la intel·ligència col·lectiva dels mercats. 

La segona és que aquests canvis de seu social no segueixen una simple lògica de lliure mercat davant de l'eventual incertesa política generada pels resultats de l'1 d'octubre, sinó que hi ha indicis evidents que aquest fenomen ha estat propiciat pel Govern espanyol. El cas més sonat ha estat el de SEAT. En aquest sentit, és bo tenir molt en compte que ens trobem davant del Govern d'un estat que prefereix insensificar la inseguretat dels agents econòmics per condicionar l'agenda política a Catalunya encara que això perjudiqui els interessos del conjunt de l'economia espanyola i bona part de l'economia europea. Aquesta interferència del Govern espanyol es posa de manifest als mercats i també a la justícia. De fet, aquest és el principal motiu pel que les empreses valoren negativament la justícia espanyola: el 59% de les companyies enquestades creuen que li falta independència i només el 30% consideren que els tribunals són imparcials segons The 2017 EU Justice Scoreboard de la Comissió Europea.

Davant d'un escenari en el que hi ha molts incentius a utilitzar l'informació amb aquesta finalitat, ens cal més que mai AVALUAR OBJECTIVAMENT que està passant. I això és precisament el que va fer PIMEC a través d'una enquesta a 401 empreses que va publicar tot just aquest divendres. Hi ha alguns resultats que són particularment interessants. El primer és que gairebé dos terços de les empreses enquestades (65%) pensen que la situació política actual no afecta econòmicament la seva empresa, encara que si que és veritat que en gairebé la meitat d'aquestes empreses (46%) genera inquietud. Però la més rellevant crec que és la resposta de les empreses a la pregunta "Fins a data d’avui s’ha plantejat un canvi de seu social?" gairebé 8 de cada 10 empreses responen que no, i 15 del 20% restant simplement no sap què respondre.



És cert que no totes les enquestes empresarials veuen la realitat de la mateixa manera. En concret, Foment del Treball adverteix d'una davallada de la inversió internacional. Ahir presentaren una enquesta que apuntava que el 55% dels inversors internacionals no tindran en compte Catalunya com a destinació d’inversió mentre es mantingui la situació d’incertesa política. També cal tenir en compte que aquesta enquesta s'ha fet només entre 29 empreses i fons d'inversió. I fins a cert punt, no sembla lògic que un inversor prefereixi invertir en un entorn on hi hagin les màximes certeses possibles? 

És en aquest setntit que crec que tots plegats val la pena que siguem honestos a l'hora d'ADMETRE I ACCEPTAR LA INCERTESA intrínseca que genera l'actual moment polític. Una incertesa que dificulta la presa de decisions a mig i llarg termini com poden ser les decisions d'inversió. No és la primera vegada que passa: a l'inici de la democràcia espanyola foren diversos els inversors que van esperar a concretar els seus projectes a l'Estat Espanyol a l'espera que es consolidés una llavors molt jove democràcia el 1978. La Inversió Exterior Directa (IED) a l'Estat va incrementar ni més ni menys que un 18% entre 1979 i 1978, que venia de duplicar-se respecte el 1977, segons aquest estudi de la consultora Deloitte.  



Pensar que algun govern - català o espanyol - té la capacitat de fer desparèixer la incertesa a dia d'avui és el mateix que pensar que es poden obviar els resultats del passat 1 d'octubre. Els qui pensen així saben que això és el mateix que cometre un frau democràtic i reprimir la voluntat de més de 2 milions de persones que sortírem a votar i també del 80% de catalans que creiem que tenim tot el dret de decidir el nostre futur polític a les urnes. Els qui pensen així són els mateixos que creien que aturarien el referèndum de l'1 d'octubre a cops de porra i amb violència policial.

Dit això, crec que podem ajudar a minimitzar aquesta incertesa. Com? Procurant no tensionar més del necessari el to dels discursos, afavorir l'aparició de solucions negociades, però també essent molt clars en els plantejaments polítics - l'excés d'ambigüitat no suma i no contenta a ningú - i limitant el temps d'implementació d'una nova República de la forma més consensuada possible entre totes les parts implicades. Aquest és, a dia d'avui,  el restabliment a la normalitat més factible. Un escenari que el Govern espanyol intenta allunyar i dificultar amb la seva particular aplicació del l'article 155 de la Constitució Espanyola però que ni de bon tros fa desaparèixer. Les competències es poden centralitzar, les persones no. El Govern espanyol allarga, doncs, el període d'incertesa.

I és que les properes setmanes i mesos em temo que seran temps de mobilitzacions i de fer sentir el la veu de la gent. Un entorn que també l'haurem de fer compatible amb l'activitat econòmica. Dins del marc de la mobilització pacífica i democràtica, moltes coses seran necessàries però caldrà mesurar el cost d'oportunitat de cada una de les accions. Escoltar en tot moment l'opinió dels representants empresarials compromesos amb el dret a decidir em sembla una bona mesura per calibrar-lo. I és que cal tenir en compte que en una economia tan interrelacionada és difícil de conèixer quin és l'impacte final de les nostres accions. Una il·lustrativa prova d'això la tenim, per exemple, en el posicionament dels empresaris extremenys en contra del boicot a productes catalans pel perjudici que se'n pugui derivar a les seves pròpies empreses. A l'economia actual, no tot és tan evident com sembla.

No podem oblidar que, quan parlem de la gent, també parlem de l'empresa. D'acord amb les dades, parlem dels més de 344.000 autònoms sense assalariats, de les prop de 260.000 empreses amb algun treballadors que no han mogut la seu social. Bona part d'aquests petits - i no tan petits - empresaris també han omplert els carrers i també estan compromesos amb el dret a decidir. Bona part d'ells de fet, també són independentistes. TAMBÉ SOM EMPRESA. I ara, més que mai, val la pena recordar-ho.


Afortunadament són diverses les patronals i les associacions empresarials - PIMEC, CECOT i Femcat entre les més desatades - que han estat fidels a aquests empresaris. De fet, la reedició del Manifest del Far agrupa bona part de les entitats i representants empresarials que assumeixen aquest compromís i la Taula per la Democràcia agrupa els principals agents socials en defensa dels drets i les llibertats més fonamentals. 

Aquest posicionament no és només més respectuós amb els valors que haurien de defensar totes les societats realment democràtiques, sinó que és coherent amb les principals demandes del món econòmic. No sé si recordeu que el març del 2007 més d'un centenar d'entitats del món empresarial i acadèmic organitzaren un gran acte unitari a IESE per reivindicar que el Prat sigués un enllaç intercontinental i es gestionés des de Catalunya. Deu anys més tard les inversions rebudes o la despesa en seguretat a l'Aeroport del Prat - per cert, la meitat de la de Barajas - són competències encara exercides per AENA. Tot i així, l'Aeroport del Prat continua assolint rècords en nombre de viatgers. Exemples com els del Prat, que condicionen la competitivitat empresarial a Catalunya, en podríem trobar diversos: la campanya "Diguem Prou" impulsada el 2014 per PIMEC agrupava bona part d'aquests greuges o la Cambra de Comerç de Barcelona, per exemple, ha denunciat sistemàticament (també pels Pressupostos Generals de l'Estat de 2017) el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. Fins i tot Foment del Treball ha denunciat enguany el baix nivell d'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte altres CCAA.

Les empreses d'aquest país poden optar per seguir competint amb les mans lligades a l'esquena - mentre segueixen reclamant un tracte just per part de l'Estat - o ajudar-nos a construir un nou país. Cadascú optarà pel que li sembli que és l'opció més adequada. Totes són legítimes. Però els qui creguin que val la pena fer el pas, ara és l'hora de fer-vos sentir. No deixeu que ningú segresti la vostra veu. És el moment de fer-vos sentir com a part d'un poble en moviment.