dissabte, 25 de febrer de 2017

Nostàlgia digital

Fer un trasllat o neteja d'objectes vells és sempre un exercici que poc o molt remou emocionalment. Als objectes s'hi adhereixen records, vivències, peces de la nostra trajectòria vital. Un bon moment per fer teràpia i introspecció, així com un nínxol de mercat pels psicòlegs d'aquest país!: "Acompanyament al trasllat. L'experiència d'un trànsit terapèutic". Ho dic en broma pero no seria cap tonteria: no descarto que ja existeixi aquesta oferta en algun racó de món o en alguna seqüència de pel·licula de Woody Allen encara per filmar.

L'entrada d'avui la motiva una capsa. Una capsa que conté bona part dels mòbils que he tingut al llarg de la meva vida, els que apareixen a la foto. Veure aquells mòbils m'ha portat multituds de records: la il·lusió dels projectes professionals que tot just comences, trucades i converses que t'han fet replantejar moltes coses, missatges de text impacients de rebre l'esperada resposta...aquests aparells estan carregats d'emocions perquè és a través dels quals ha transcorregut bona part de la nostra vida. Trobar-me tots aquests mòbils, tot just s punt de començar l'onzena edició del Mobile World Congress, m'ha fet pensar vàries coses:

1. No fa gaires anys que es va popularitzar l'ús del telèfon mòbil - no fa ni 20 anys - i ara ja mirem els models antics amb la mateixa nostàlgia del qui contempla un gramòfon. Amb personalment em produeix cert vertigen mirat amb perspectiva.

2. L'obsolescència programada (o planificada) dels nostres mòbils i de tots els nostres aparells electrònics és sostenible? Si no havia llençat tots aquests aparells és perquè en certa manera em semblaven massa valuosos per convertir-los en un residu de deixalleria. No ens hauríem de replantejar sistemes de producció que fessin compatible el progrés tecnològic amb el reaprofitament de materials de dispositius obsolets?

3. Els avenços tecnològics, també en la indústria del mòbil, són útils i rendibles en la mesura que aconseguim eines més eficaces i eficients per comunicar-nos entre nosaltres. Però això implica que hem de saber utilitzar aquests dispositius d'una manera intel·ligent. Quantes vegades hem parat massa poca atenció a una conversa per estar massa pendents de les alertes del nostre telèfon mòbil?

El telèfon mòbil ha revolucionat la nostra forma de comunicar-nos i relacionar-nos. Avui he estat plenament conscient que és una part molt important de les nostres vides ja que és el canal a través del qual hem expressat i expressarem bona part de les nostres emocions, esperances i il·lusions. El gran repte és prendre consciència que el que és realment important i el que ha situat el telèfon mòbil al centre de les nostres vides és el valor de tot el que som capaços de transmetre-hi. Que les nostres emocions governin les noves tecnologies.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Noves organitzacions per un món nou

A principis del passat mes de desembre l'amic Jordi Cartanyà em va regalar el llibre "Reinventar las organizaciones", escrit per Frederic Laloux. Tot i que no acostumo a llegir gaire assaig, vaig fer el ferm propòsit de llegir-lo per poder-lo comentar posteriorment amb ell: els qui coneixeu en Jordi sabreu que és una persona que té la capacitat de ser molt estimulant intel·lectualment. Un cop finalitzat el llibre puc dir que li estic molt agraït, ja que m'ha obert un nou món . Més que un llibre de management, és una resposta al canvi de significat que tindrà - i ja comença a tenir - el treball. Una resposta de com s'hi han d'adaptar les organitzacions actuals per ser el màxim d'eficaces adoptant models d'autogestió per part dels treballadors. I suposo que aquest és un dels principals motius pels quals ha tingut tan d'èxit i tan bona acollida. El llibre fonamenta les seves tesis en base a l'experiència de diverses empreses industrials i de serveis, grans i mitjanes, així com també entitats no lucratives en les que s'estan aplicant els mateixos principis organitzatius d'autogestió amb molt d'èxit. Organitzacions que l'autor defineix com a teal-evolutives

És complex tractar de sintetitzar un llibre que, al meu entendre, és iniciàtic (el millor que podríeu fer és llegir-lo!). Però si que m'agradaria traslladar-vos quins són els elements del llibre que crec que el fan particularment interessant:

1. L'empresa com a estructura social. Les empreses o les organitzacions no poden analitzar-se de forma aïllada del seu entorn o de la consciència social de cada moment històric. El llibre té la virtut de presentar-nos un esquema molt lúcid de com han anat apareixent nous models organitzatius a mesura que s'han anat produint canvis socials estructurals: l'aparició de les organitzacions burocràtiques i jeràrquiques (àmbar-amber) quan l'agricultura fa que les economies siguin més previsibles, de les organitzacions productivistes basades en resultats (taronges-orange) arran del procés d'industrialització o de les assambleàries (verdes-green) per tal de lluitar per causes comunes i per a la transformació social. Les organitzacions teal-evolutives neixen de la necessitat i la voluntat d'aprofitar la intel·ligència col·lectiva i la màxima implicació de tots els seus membres. És compatible buscar democràcies més participatives i, a la vegada, i que cadascú de nosaltres treballi en organitzacions i/o empreses que adopten models que rebutgen o fan molt difícil aquesta participació? Al gràfic de sota podeu observar-ne l'evolució històrica:


2. L'organització com un organisme viu. Així com els models productivistes (taronja) assimilen el comportament de les organitzacions a maquinàries perfectes, els models teal-evolutius les assimilen a organimes vius, amb capacitat per anar assumint nous reptes, evolucionar, adaptar-se, etc. De la mateixa manera, qualsevol organització és fruit d'un procés d'agregació de voluntats individuals, de persones que tenim els nostres interessos i motivacions que traslladem a l'organització i determinen el seu destí.

3. Intel·ligència col·lectiva i implicació emocional. Una organització és molt més potent si és capaç d'aprofitar les propostes i totes les capacitats dels seus membres. Per aconseguir-ho és imprescindible que com a treballadors tinguem una implicació emocional a la feina, el que l'autor anomena "propietat psicològica" del lloc de treball. Aquesta idea no és pas nova: de fet, és l'evolució de la de Gary Hamel, que situa la implicació emocional i la creativitat com un dels principals avantatges competitius de les economies democràtiques occidentals (fa gairebé deu anys que vaig tenir la sort de conèixer-lo i vaig fer una entrada al bloc al respecte).

De fet, una de les magnífiques cites amb les que es condimenta el llibre és del mateix Gary Hamel: "la ideologia del lideratge i del management que avui en dia regeix les organitzacions humanes a gran escala és tan limitadora pel seu èxit com la ideologia del feudalisme ho fou per l'èxit econòmic en els segles XVI i XVII". Si volem canviar el nostre món, potser que comencem per transformar les organitzacions en les quals treballem.

dissabte, 19 de novembre de 2016

Schumpeter pot jugar per l'esquerra?

Aquests últims mesos he tingut ocasió d'observar diverses tecnologies i models de negoci que poden canviar l'estructura de certs sectors econòmics a nivell internacional i que poden tenir força impacte al nostre país. Els models d'economia col·laborativa, com ja vaig apuntar en una entrada anterior, suposen un canvi molt profund en la manera com entenem els conceptes d'activitat econòmica i d'empresa. Aquesta setmana hem tingut ocasió de convocar per primera vegada les dues taules sectorials de la comissió interdepartamental d'economia col·laborativa del Govern: la de turisme i habitatge, i la de transport i mobilitat. Ha estat realment molt enriquidor escoltar el posicionament de tots els agents que formen part de les dues taules: representants dels sectors que alguns responen a un model de negoci ja existent (hotelers, taxistes, etc) i d'altres a models de negoci emergent (plataformes o altres models d'intermediació digital entre usuari).

D'altra banda també he tingut ocasió de conèixer amb una mica més de detall la tecnologia de la impressió 3D i començar a pensar sobre els efectes que comportarà sobre bona part de la indústria mundial i, també, del nostre país: costos de producció molt més baixos, barreres d'entrada al mercat menors, dissenys més eficients i sèries de producció molt més curtes. Una oportunitat que hem de saber aprofitar tenint en compte que tenim un dels productors líders mundials a casa nostra.  Però no puc evitar de preguntar-me si el conjunt de la indústria del nostre país - fabricants de components, de béns d'equip, etc - serà capaç de transformar-se i adaptar-se a aquest canvi tecnològic tan disruptiu.

Els models d'economia col·laborativa i la impressió 3D només són dos exemples dels milers d'innovacions disruptives que provocaran canvis estructurals a la nostra economia en els propers vint anys. Innovacions que també tindran com a conseqüència desplaçar les tecnologies que quedin obsoletes, així com totes aquelles empreses que no siguin capaces de fer el canvi per mantenir la seva posició al mercat. L'economista austríac Joseph Alois Schumpeter definia en el seu llibre 'Capitalisme, socialisme i democràcia' (1942) aquest fenomen com a 'destrucció creativa': la renovació que necessita el sistema econòmic capitalista per tal de seguir funcionant.

Amb un molt bon amic especulàvem aquesta setmana sobre els efectes d'aquests canvis tecnològics sobre una societat cada vegada més polaritzada. I arribàvem a la conclusió (preliminar, però crec que força sòlida) que aquella part de la societat amb un menor nivell de formació, un accés més difícil o més costós a l'educació o a les noves tecnologies; són els qui tenen tots els números de rebre les conseqüències menys amables d'aquesta 'destrucció creativa'. Això vol dir que des de l'esquerra hem d'adoptar una posició resistencialista o conservadora davant d'aquestes innovacions?

En absolut! Schumpeter (com Rivaldo) també pot jugar per l'esquerra, però necessita d'un molt bon joc d'equip. Un model d'educació pública republicà que garanteixi una igualtat d'oportunitats efectiva des de l'educació infantil 0-3 a la formació contínua durant tota la vida laboral hauria de ser la condició bàsica de partida. Cal ser honestos i reconèixer que encara ens falta bastant per arribar-hi. Siguem conscients que com més siguem capaços d'acostar-nos a aquest ideal millor podrem afrontar tots els canvis que ens esperen. Les nostres empreses i el conjunt de la nostra societat. En definitiva, com un sol poble.