dimarts, 15 de juliol de 2008

Crisi...de paradigma?

Aquest vespre ens hem reunit diferents membres de les sectorials 'econòmiques' del partit per parlar sobre la crisi i les seves possibles solucions. Ha estat un debat interessant, amb opinions diverses, però per sobre de tot me n'ha quedat al cap una: potser ens haurem de plantejar si estem vivint per sobre les nostres possibilitats.


Hi ha diversos indicadors que ens ho farien pensar: el nivell d'endeutament familiar - a nivell intern - o la sobrepressió sobre els recursos naturals com els aliments o els hidrocarburs a nivell global. Així com ja s'han plantejat moviments com l'slow food potser ens hauríem de plantejar l'slow growth (a través d'un concepte del foment del consum responsable). Hi ha qui diu que la felicitat no és res més que el rati d'expectatives que són satisfetes. Potser el problema del nostre sistema és que no parem d'ampliar expectatives i, al mateix temps, frustracions.

En fi, fugint d'un misticisme que m'és impropi, el cert és que tal com afirmen economistes de prestigi com Kenneth Rogoff (EL PAIS - NEGOCIOS, 13.07.08) la solució a la crisi no la trobarem alimentant artificialment la capacitat de consum (a través dels 400 euros, per exemple) ja que l'únic que fem és augmentar encara més l'escalada dels preus. Caldria una major coordinació internacional de les polítiques monetàries i fiscals. En definitiva, tendir cap a polítiques econòmiques adaptades a uns mercats cada vegada més globals.

1 comentaris:

Enric Llarch ha dit...

És difícil explicar que vivim per sobre de les nostres possiblitats quan hi ha nolta gent del nostre propi país que no té mínimament cobertes les seves necessitats més elementals. Des de les classes mitjanes en amunt, potser hem de plantejar-nos que tenir més benestar i més qualitat de vida no passa necessàriament per consumir més, sinó potser per tenir més temps lliure, més bons serveis col·lectius, treballar en feines més creatives i menys alienanats... Però si volem que els nostres fills no visquin pitjor que nosaltres, hem de veure què hem de canviar perquè hi ha dos terços de la humanitat que aspiren al mateix nivell de benestar que el nostre i, la meitat d'aquests, estan treballant durament per aconseguir-ho d'aquí a no gaires anys