diumenge, 27 de juliol de 2008

Fenomen Obama: només fum ?

No hi ha res que faci més ràbia que parlar del que tothom parla. Per parlar d'un dels 'temes de moda' preferia, com a mínim, intentar formar-me'n una opinió pròpia. Encara fan més ràbia els temes dels qui tothom en repeteix els mateixos tòpics. He llegit alguns dels milers d'articles sobre el fenomen que representa Barack Obama (especialment interessants els de Manel Castells a LA VANGUARDIA). Admeto que rectifico la meva opinió inicial (si Maria si!): Obama no és només fum. Introdueix una nova manera de fer política amb nous valors i nous mètodes.




  • La campanya d'Obama ha consolidat NOUS CANALS: internet i les webs 2.0 s'han convertit en els seus principals aliats. Fins el punt de ser el candidat que ha recaptat més diners a través de les petites donacions on-line, fent-lo menys depenent dels grans lobbies. Un dels vídeos de la seva campanya ha guanyat un premi a l'MTV, una manera intel·ligent d'impactar en el públic més jove.
  • El fenomen comunicatiu no s'ha basat en nous canals, sinó en la CLAREDAT dels seus missatges, verbals i no verbals. Davant d'una política en creixent descrèdit, gran part del seu èxit és crear els seus propis codis de comunicació, per guanyar no només un major impacte sinó una major credibilitat. Barack Obama interpel·la directament amb el discurs i situa a l'espectador en protagonista del seu relat. En definitiva, es carrega la 'metapolítica' i té clar que ha de fer política: no parla del que s'espera que parlin els polítics sinó del que li interessa a la gent.
  • Però sobretot, Obama ha estat capaç de crear un NOU MARC CONCEPTUAL. Ha començat a construir (o ha convidat a construir, potser) una nova manera de ser nord-americà. Un nou patriotisme que no es nega a si mateix, sinó que parteix de les seves pròpies bases, liderat per un lider que sintetitza la multiculturalitat i riquesa de matisos de la societat dels EE.UU.

Qui és capaç de fer això a casa nostra ? Qui farà vibrar als Mohameds, les Jessis, els Osvaldos, els Peres i els Pacos amb un mateix discurs ? De moment a mi em costa de veure qui pot fer això i prefereixo veure-ho com una oportunitat. El passat dissabte recorria en cotxe Cornellà perquè ens haviem perdut. Algú em va dir que tal com pensava la gent que hi vivia mai seríem independents. Jo em nego a creure que no poguem lluitar pel mateix projecte. No hem de 'perdre'ns' buscant o construint l'Obama català, primer cal concebre una nova forma de ser català. I això implica obrir moltes ferides, aixecar moltes estores, acceptar les pròpies limitacions i afrontar moltes pors. I no tothom hi està disposat.