dimecres, 30 de juliol de 2008

Jo no sóc socialista, sóc republicà

Aquesta no és una declaració partidista, sinó ideològica. És cert que ni el socialisme ni el republicanisme no són ideologies exclusives de cap partit, però defineixen una manera d'entendre la política i la societat en la que vivim. Però de què estem parlant exactament quan ens referim a aquests dos conceptes ? Segons l'Enciclopèdia Catalana...


  • Socialisme: Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució.

Segons Philip Pettit...

  • El Republicanisme defensa la idea de llibertat com a 'no dominació', no la idea de llibertat entesa com la 'no interferència' (a diferència del liberalisme). Segons Pettit, pot haver-hi dominació sense intervenció pública i pot haver-hi intervenció pública sense dominació. És precisament la intervenció pública que ha de garantir que no hi hagi dominació dels més poderosos que privi la llibertat de ningú i que, al mateix temps, es garanteixin les condicions socials perquè l'Estat no tingui un poder arbritrari dominant.

La principal raó per la qual no sóc socialista és perquè no crec en la igualtat com a valor absolut, al mateix temps que em declaro republicà perquè si que crec en la llibertat com a tal, especialment en els termes que la defineix Pettit. Des de quan és justa la igualtat ? Justícia i llibertat només són compatibles a partir d'una concepció d'igualtat d'oportunitats, i no des de l'igualitarisme finalista. Un conjunt de dones i homes lliures sempre s'han de poder valdre per si mateixos. Un conjunt de dones i homes iguals no sempre són forçosament lliures ni autosuficients.

Malgrat que en molts aspectes l'ideal original socialista hagi evolucionat, parteix d'una certa concepció de 'be col·lectiu' i d'apriorismes paternalistes per part de l'Estat que poden degenerar en situacions ben poc democràtiques. Acostumo a fugir dels qui intententen interpretar el sentiment del 'poble' o de la 'nació' perquè en la majoria dels casos pretenen manipular el sentiment de persones individuals, que haurien de ser el principal referent de qualsevol política.
La creixent complexitat de les nostres societats, on cada vegada hi prima més l'individualisme i més persones conviuen amb múltiples sentiments de pertinença (culturals, familiars, comunitaris, etc.), fa que el republicanisme recuperi més que mai la seva vigència. Paradoxes de la vida, mentre les joventuts del meu partit republicà (JERC) proclamen 'independència i socialisme', el partit socialista espanyol (PSOE), a través del seu Secretari General, s'apropia dels principals valors republicans a través de Philip Pettit.