dimecres, 9 de juliol de 2008

La nostra petita gran bombolla

Avui he arribat de la feina tard. No més tard del que és habitual, però si més relaxat, potser pel cansament i pel fet que cada dia el temps estival et convida a prendre't la feina d'una altra manera per molt que alguns ens hi encaparrem a no veure-ho.

Abans d'entrar a casa he vist un grup de noies joves, d'uns 18 anys, una mica 'xoles' com anomenariem de forma políticament incorrecte. He caçat una conversa al vol on una d'elles vociferava en veu alta que 'pasaba de comprarse un coche con lo que costaba llenar el depósito' i una altra responia que 'pues lo prefiero antes de tener que ir en estos trenes de mierda'.

He estat a punt de preguntar-los-hi si sabien quines esmenes parcials s'havien aprovat al Congrés d'Esquerra, però he pensat que probablement ja em podia imaginar la resposta i em podia estalviar la pregunta. El més trist és que alguns dels temes que s'hi tractaven afectaven al seu dia a dia, encara que potser no a curt termini ni tots de forma directa.

No sé si molta gent del meu partit pensa que a aquestes noies els pot interessar el que discutim. O el 'com' ho discutim. A mi si, i un cop passades aquestes èpoques més mogudes, confesso que, amb tots els respectes, m'aborreix fins a límits insospitats saber quins han estats els últims moviments del Sr Carretero o si hi ha una possibilitat d'aliança entre els d'EI amb els oficialistes de Reus.

Potser sóc un il·lús, però em motiva molt més pensar com ho hem de fer perquè a les pròximes eleccions, les Sheiles, les Jessiques i les Juanis puguin arribar a plantejar-se votar un partit com Esquerra. Són catalanes i veïnes meves. Perquè hauria de ser impossible ? Perquè no podem sortir de la nostra petita gran bombolla ?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'entrallat Ofiina de Presidència, fundacions, TV4, escoles de formació política, etc només serà operatiu si hi ha unes linees força de pensament polític i econòmic. ZP necessita la influència de pensadors i polítics espanyols i estrangers però, els sabra trovar?

JIM ha dit...

Lo que impide salir es la falta de educación organizativa de los dirigentes.
Están dirigiendo una organización más de 10.000 miembros, centenares de
cargos públicos locales y autonómicos, decenas de parlamentarios, con los
mismos métodos y estilos de liderazgo que lo hacían cuando todo era mucho
más reducido. No han llegado a comprender que cuanto mayor y más compleja es
una organización es necesaria una mayor capacidad de coaligación de sus
líderes. Con el antiguo liderazgo se llega a los resultados de fragmentación
que arroja el Congreso de Esquerra.

Si los actuales líderes quieren seguir siéndolo, y los emergentes tener
futuro, van a tener que aprender que sólo va a valer un liderazgo encarnado
en personas dispuestas a EMPODERARSE EMPODERANDO.


JIM