dijous, 21 d’agost de 2008

El meu país és tant petit...

La lletra de la famosa cançó de Lluís Llach és la que millor reflecteix el meu sentiment després d'haver entès (em sembla) el que ha fet ICV a través del seu líder Joan Saura evitant la compareixença de ZP al Congrés per a informar sobre l'incompliment de l'Estatut en matèria de finançament. Probablement la lletra de la cançó no pretén descriure aquest sentiment, però quan els interessos partidistes o personals passen per davant d'un tema tant important com el que per tothom sembla que és el d'un nou finançament, el país es fa moralment més petit. I això em fa mal.

No entraré en més explicacions perquè em sembla que tothom qui llegeixi aquestes ratlles ja n'estarà més que informat del pacte virtual que han fet els eco-socialistes amb els PSOE, però si que vull explicar perquè em sembla un fet tant lamentable i condemnable. Joan Saura incorre en una triple deslleialtat (no parlo de traïció perquè no m'agraden els maximalismes i no vull jutjar les conviccions internes de ningú):
  1. Deslleialtat amb la resta de partits catalans que s'havien compromès a actuar sota un principi d'unitat per a tenir una major força de negociació i evitar els tacticismes propis dels partits polítics, cadascú pres de la seva pròpia conjuntura.
  2. Deslleialtat amb el Govern d'Entesa, ja que barreja interessos de partit amb els del Govern a través de la figura de Joan Saura. És cert que aquesta barreja d'interessos té quelcom d'inevitable, però si us plau, guardem una mica més les formes (per la mateixa salut democràtica que els mateixos eco-socialistes reivindiquen...). Prefereixo no parlar de quin ha estat el paper del Molt Honorable President en aquest afer.
  3. Deslleialtat ideològica, debilitant el front negociador català i empitjorant les (ja pobres) possibilitats d'aconseguir un bon model de finançament que hauria de servir per finançar eminentment polítiques socials ambicioses, com la millora del sistema sanitari català o bé el desplegament de la llei de la dependència...no seria això ser 'd'esquerres de debò' ?
Reconomano especialment la lectura de l'article de Francesc Codina a l'AVUI d'avui, habitualment molt lúcid però especialment encertat definint com Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals, 'ha legitimat l'incompliment de l'Estatut'. Tal com deia Joan Maragall i recorda avui Oriol Junqueras, 'Mirem de no sacrificar aquestes coses tan grans i tan santes a una vanitat personal i momentània, a un despit d'home dèbil, o a un interès massa petit'.