dimarts, 5 d’agost de 2008

Unitat i fermesa

El pròxim 9 d'agost s'acabarà el termini per a que s'apliquin els preceptes inclosos al títol VI de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (disposició final primera). El que és el mateix que dir que s'aprovin les bases del nou sistema de finançament per a les CCAA de règim comú (LOFCA). Sembla que el Govern de l'Estat no presentarà cap nova proposta abans d'aquesta data, per la qual cosa:

  1. S'incomplirà l'Estatut aprovat fa dos anys en un dels seus aspectes centrals, el finançament.
  2. L'Estat provocarà aquest incompliment sense immutar-se, mostrant un nul respecte per a la legislació bàsica catalana.
Crec que aquesta actitud ens hauria de fer pensar sobre la capacitat de negociació d'ambdues parts i reflexionar sobre les causes de la nostra debilitat. No és moment però, de fer un anàlisi introspectiu sinó d'evitar caure en els errors del passat. Si el procés estatutari ens debilità tant fou per la manca d'unitat dels partits catalans en front de l'Estat. Malgrat que el 73% dels votants (48% del cens) consideraren que era millor un petit avenç (Estatut 2006) abans que mantenir l'Estatut del 1979 els catalans visqueren aquest procés com una derrota de la qual encara n'estem pagant les conseqüències. Una derrota perquè el Govern espanyol tancà la negociació atacant-nos pel nostre flanc més dèbil: el tacticisme i l'ambició miop dels partits catalans (especialment més d'uns que dels altres), que es manifestà funestament amb tota la seva plenitud amb la foto de l'Acord Mas-Zapatero.
Per no repetir aquest error i recuperar part de la credibilitat perduda em sembla una molt bona notícia que els partits catalans s'hagin posat d'acord per mostrar conjuntament el seu rebuig a l'incompliment de l'Estatut en matèria de finançament el pròxim 9 d'agost. En contra del que pensa alguna gent, potser de forma interessada, no és el moment de fer actes heroics unilaterals ni de sortides suicides de guió (encara és hora que algú em digui com pot ajudar a millorar un sistema de finançament que un dels partits del Govern d'Entesa, per exemple, surti del Govern).
L'acte de fermesa més efectiu ara mateix es manifesta a través de la unitat. És com som més creïbles i tenim més capacitat de negociació. És cert que algunes enquestes mostren cert escepticisme sobre la perdurabilitat d'aquesta posició conjunta, però potser també seria l'hora que la classe política sorprengués positivament al conjunt de catalanes i catalans, no ?

4 comentaris:

Elisenda ha dit...

Hola Albert, un matís important: l'Estatut del 2006 no fou aprovat pel 90% dels votants com afirmes. Va anar a votar el 48% del cens, hi van votar a favor el 73%, en contra el missatge polític del teu post, unitat si, però hem de saber per fer què, que volem, que estem disposats a acceptar i que no, quina és la proposta en definitiva. La unitat en si no és cap valor, és com la "transversalitat" tant de moda a Catalunya. La unitat que va mancar amb l'Estatut era per defensar una proposta aprovada pel Parlament, l'Estatut del 30 setembre. Francament, jo ara no sé que defensem.

Elisenda ha dit...

Uf se m'ha esborrat una part del missatge! en contra de l'Estatut va votar el 20% i en blanc el 6%.

ALBERT CASTELLANOS ha dit...

Quan parlava dels votants, em referia d'aquells que van exercir dret a vot, però tens calor que m'he colat amb el 90...pel que fa referència a la unitat i la fermesa, continuo pensant que hno ens serveix de res una sense l'altra...el procés de l'Estatut n'és una bona prova...

Elisenda ha dit...

Hola Albert, si, si ja sé que volies dir els votants...73% enlloc de 90%...has tingut un lapsus linguae molt graciós: tens calor enlloc de tens raó...en plena canícula...si tinc calor!