divendres, 15 d’agost de 2008

ZP: llop amb pell d'ovella mai no porta esquella

Les últimes declaracions de ZP són, des d'una perspectiva catalana, com a mínim sorprenents. Zapatero diu que l'informe que va emetre el Ministre Solbes fou suficient per complir l'Estatut ja que per aprovar un nou finançament 'cal acord per les dues parts'. Una afirmació que, tot i no ser falsa, és d'un fariseisme fora de mida. De segur que no gosarà mai tenir la mateixa actitud davant d'una negociació sindical, perquè el més probable és que responguessin amb una amenaça de vaga general. La diferència o el problema és precisament aquest, que Catalunya encara no ha fet cap vaga general ni s'ha visualitzat cap amenaça equiparable.

Si fos un progressista espanyol em faria del seu club de fans ja que està demostrant una habilitat política que molts no esperaven. Però resulta que molts no ens en sentim d'espanyols. Malgrat tot, fa temps que il lupo sap que pot tivar molt més la corda perquè a Catalunya ell és el mal menor davant del PP. Ho va demostrar a la última campanya de les espanyoles, on en un exercici de pragmatisme extrem va optar a Catalunya per un 'si tu no vas, ells tornen'. Tot i el canvi de rumb pretesament 'centrista' sap que Rajoy no és rival encara. Només Ruiz Gallardón podria fer creible un gir que atragués a molts conservadors catalans, i això no sembla possible a curt termini. El PSOE, per tant, exerceix més que mai un monopoli polític a Catalunya com a força espanyola. I els monopolis són, per naturalesa, abusius. Un monopoli de tints democràtics però que exerceix el poder de forma igualment contundent. Fins i tot més eficaç, ja que no se li poden criticar les formes, una pràctica tant catalana: llop amb pell d'ovella mai no porta esquella.

En l'intercanvi de declaracions Bono va respondre al President Montilla que moderés les seves posicions ja que els seus vots els debia a ZP. Dur però força incontestable. 25 diputats tot just després de la crisi de Rodalies hauria d'haver fet reflexionar molta gent sobre diversos punts:
  • La diferència entre l'opinió pública de la so-called 'societat civil catalana' i la seva societat real. Encara no hem aconseguit que una part significativa de les catalanes i els catalans tinguin un mínim interès per la política catalana. ZP s'ha consolidat en moltes llars catalanes amb molta menys oposició de la que ho feu en el seu moment Felipe González. Recordem com el va rebre Hospitalet en ple esboranc.
  • La dificultat o extrema simplicitat (depèn de com es miri) dels factors que determinen el sentit del vot. Fer creure a molta gent que aquell qui ens pensàvem que era l'ovella és el llop és molt difícil. I probablement encara l'acabaríem reforçant (George Lakoff dixit). ZP ha convençut a la majoria que és una bona persona amb un bon fons (que sincerament no ho dubto) i això sap que arrossega molts més vots del que molts cronistes i pseudo-estrategs es pensen.
Zapatero sap perfectament que en plena crisi econòmica les 'reivindicacions catalanes' com les del finançament poden passar a un segon terme per la majoria de catalanes i catalans i que el 'seny' català preferirà uns quants centernars de milions d'euros més a mantenir indefinidament una posició de força. Per això diu el que diu, perquè encara no ha vist les orelles al llop. De moment, l'únic llop que hi ha és ell i per no espantar les gallines porta pell d'ovella.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

El solbes s'ha passat molt i ha demostrat com són realment la gent de PSOE.