diumenge, 7 de setembre de 2008

Contra els expresidents profeta

Probablement Catalunya tardarà molts anys a tenir un president com Jordi Pujol. Em sembla que és d'aquells personatges a qui, independentment de si t'hi sents més o menys identificat, li reconeixes els seus mèrits polítics. Ara bé, això no m'impedeix opinar que l'entrevista que va publicar ahir el diari AVUI sigui un gest criticable.



L'Expresident Pujol, utilitzant el seu inqüestionable ascendent sobre la societat catalana, es posiciona davant de la situació política actual d'una forma tremendament peregrina. Qualsevol aparició d'un expresident és distorsionant per definició: algú que ja no ocupa les responsabilitats anteriors opina del que passa avui. És evident que, encara que aquest no ho digui, la gent que el llegeix tendeix a pensar 'com ho hagués fet aquest senyor si encara manés...'. Si li barreges la dosi de nostàlgia de tot ésser humà, especialment el que viu a Catalunya, de 'qualsevol temps passat fou millor' ja tenim servit una ració complerta de missatges messiànics que tant ens agraden. No em serveixen les lloances a la fermesa de Castells i Montilla ja que, coneixent el pati del PSOE, això és com donar espentes a un suïcida.
Si a sobre hi afegeixes un polsim de mitges veritats que combinen molt bé amb una certa amnèsia col·lectiva, el plat ja és peregrinament refinadíssim. No em vull entretindre a repassar una per una de les respostes i reflexions de Jordi Pujol - més d'una molt encertada, cal dir-ho ! - però ho vull il·lustrar amb dues que m'han cridat particularment l'atenció.
Primera i titular: 'el país ha de dir prou a l'engany i el perjudici sistemàtic'. Que jo sàpiga, el dèficit fiscal no ha aparegut l'any 2004, amb els inicis de la gestació d'un nou Estatut. Mirant les xifres - no són precisament les que mostra a la foto -, el dèficit fiscal ha anat augmentant progressivament fruit d'un model de finançament viciat des de molt abans, quan també era President el Sr Pujol. Algunes preguntes que li faria si pogués: Perquè no va dir prou quan era President ? Perquè no va dir prou abans del Pacte del Majèstic amb el PP responsable del sistema de finançament que patim ara ? Perquè no s'insinua un cert de mea culpa compartida, al costat de tots els seus mèrits ?
Segona: 'si tenim pocs diners i som seriosos, anirem més endavant que si tenim més diners i no som seriosos.' Per mi, encara més genialment peregrina - i no menys certa ! -. El problema no és el que diu, si no el que insinua: el Govern actual, amb tanta disbauxa, no és seriós. Els recursos són condició necessària - que no suficient ! - per a qualsevol política 'seriosa'. Per afrontar seriosament el repte de la immigració, la sanitat pública, etc. a no ser que es vulgui ser seriosament neoliberal... eren seriosos alguns responsables polítics de la Conselleria de Treball o Turisme durant els governs Pujol ?

Deixeu-m'ho dir encara més clar: les aparicions i declaracions de l'expresident Pujol són tant condemnables com les de l'expresident Aznar, el que passa és que Pujol és català i utilitza un estil amb el qual ens hi sentim més còmode. Però no deixa de ser el mateix egoïsme i magnanimitat de qui creu que 'amb ell al capdavant les coses encara anirien millor'.

2 comentaris:

Daniel1714 ha dit...

Totalment d'acord. l'ex-president s'hauria de dedicar a altres menesters, i no anar pontificant pels mitjans de comunicació.

Anònim ha dit...

Jo flipo, aquest home s'hauria de jubilar d'una vegada i encarregar-se de cuidar els seus néts!!!