dimarts, 23 de setembre de 2008

La síndrome Xirinacs

Ultimament es parla força de si Esquerra hauria de sortir del Govern si l'acord de finançament al qual s'arriba amb el Govern Espanyol no és prou satisfactori (bo segur que no ho serà). Hi ha qui diu que Esquerra hauria d'isar la bandera de la dignitat, del 'per aquí no hi passarem' i d'aquesta manera la població acabarà adonant-se que aquests són 'els bons', 'els autèntics'. En primer lloc he de dir que aquest debat em resultaria fins i tot divertit sinó em resultés tant pesat i miop: una força que representa al voltant del 15% dels vots té constantment el país a les seves mans. Alguna cosa no acaba de funcionar: o bé es confia molt amb Esquerra, molt poc amb la resta o és el cap de turc més còmode (m'inclino per la última de les opcions).

En segon lloc, en contra de la tradició de la gran majoria de l'independentisme, crec que la real politik s'aproxima més a l'estil 'Full Monty' que al de 'Braveheart'. Puc estar d'acord que a un partit com a Esquerra li pesa més que a qualsevol altre la coherència amb els seus principis, però això ens fa tendir a sobrevalorar els actes de dignitat i heroicitat. Més important fins i tot que la dignitat és que un partit es mostri com un instrument útil en el que el ciutadà impulsi els canvis que considera més necessaris. Amb actes simplement heroics intentes passar a la història; si a més són útils, potser pots canviar-la i tot; i si la majoria de gent ho percep així, pots arribar fins i tot a guanyar les eleccions.
Cal decidir si es vol ser un referent de puresa catalanista - com la Moreneta o els discs de Lluís Llach - o alguna cosa més. Xirinacs ara està en boca de tot el qui es considera catalanista però molt pocs sabien a què s'havia dedicat des de finals de la transició. Si s'opta pel testimonialisme, que tothom en sigui conscient. Si es vol intentar canviar el destí d'un país cal ser majoritari, el que implica equivocar-se moltes vegades, patir forts desgastos i intentar explicar-te en un llenguatge en el que també siguin capaços d'entendre't aquells qui amb prou feines sabrien definir-te correctament el concepte autodeterminació. Cal mostrar-se com una força útil pel ciutadà independentment del camí que s'adopti: perquè, entre d'altres coses, aquest camí ja ens vindrà marcat...

2 comentaris:

Salva ha dit...

Albert, per tu què significa "línia vermella"?

Enric Aloy ha dit...

Bravo, Albert. Ja és hora que algú amb seny expressi el que la majoria de gent espera sentir.