dissabte, 6 de setembre de 2008

El valor de la diferència

Avui he tingut una conversa interessant amb un professor de la Universitat. Una conversa sobre política o, més ben dit, sobre pràctica política. Tot ha sorgit arran de la seva crítica per la poca visibilitat i, per tant, rendibilitat electoral d'algunes polítiques del Govern i, en concret, d'alguns departaments gestionats per Esquerra. Després d'excusar-me amb la dificultat de comunicar correctament tota l'obra de govern i de la ingratitut que comporta gran part de les tasques de gestió, m'ha espetat una pregunta inquietant: 'si no els coneguessis, series capaç de distingir quins són els consellers d'Esquerra ?'. Es referia a la seva forma de comunicar-se, l'estil de discurs o la manera d'enfocar les polítiques públiques. Pel que sembla que li ha comentat un col·lega seu que és gallec, a la Xunta és molt fàcil distingir quins consellers són del BNG o del PSdeG.

Personalment m'és molt difícil respondre aquesta pregunta ja que disposo de molta més informació per respondre-la que la de qualsevol català mitjà. Ara bé, si m'intento posar al cap de qualsevol que es miri la vida política catalana amb una mica més de distància, em sorgeixen forces dubtes. I que consti que no es tracta de menystenir la nostra tasca al Govern ni molt menys, sinó de la manera com la comuniquem. Més enllà de quins són els nostres posiconaments, gran part de la nostra tasca s'hauria de dedicar a demostrar que si no hi fóssim les coses serien substancialment diferents: per segons qui millors, per segons qui pitjors però, en definitiva, diferents.
Sovint ens obsessionem per ser valedors d'una gestió impecable oblidant-nos que no se'ns ha votat per gestionar bé. Cada vegada menys gent dubta que Esquerra té gent sobradament competent. Se'ns ha votat perquè de nosaltres s'espera que fem les coses d'una determinada manera que no fan els altres: amb austeritat republicana, amb sentit de país i desafiant sempre que calgui l'status quo. I aquestes haurien de ser les principals impromptes de les nostres polítiques i de com les comuniquem. Allò que ens identifica, la nostra marca. Si el segell s'esvaeix o no el sabem ensenyar prou, és comprensible que alguns votants se sentin defraudats. Perquè el valor del seu vot està en la diferència

2 comentaris:

Salva ha dit...

Albert, reflexió interessant. Comparteixo amb tu els problemes de comunicació d'ERC, però et faig 3 reflexions:

- Els mitjans no ajuden, d'acord, però no penses que ERC ho hauria de fer millor? La raó + recorrent és donar la culpa als mitjans, però les coses s'han de fer molt millor

- El problema és de comunicació o d'estratègia política? OK, potser hi ha problemes de comunicació, però el problema d'ERC no és de comunicació, sinó del que fa. Potser no és que comuniquem malament o no comuniquem, sinó que ho fem malament o no fem el que s'espera de nosaltres

- En aquesta línia, a nivell comunicatiu: quins són els 5 (o 3) fets fonamentals en el govern (tripartit II) que demostren que hi ha hagut un partit independentista al govern? No parlo de coses, amb tots els respectes, importants però no claus per l'alliberament nacional. Parlo p.e. de temes com en el seu moment van ser TV3, els mossos d'esquadra a la carretera, la immersió lingüística, etc.

Comunicació sí, però política, també.

Endavant amb el blog!

Mar Roca i Sol ha dit...

Bones
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs, webs etc pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut