diumenge, 21 de setembre de 2008

Liberalisme de conveniència

El col·lapse del sector immobiliari i bona part del sector financer marcarà, sens dubte, un canvi de cicle en la política econòmica mundial. El fet que el Govern de George W. Bush, l'exponent del model de capitalisme salvatge per excel·lència, hagi optat per mesures fortament intervencionistes - alguns consideren que són les més fortes des de la Gran Depressió de 1929 - per evitar la fallida de les principals entitats financeres del país resulta com a mínim sorprenent. No són mesures fàcilment criticables per se, ja que el perill que la crisi financera es traslladés en una crisi de confiança i pànic generalitzat entre els consumidors era més que probable i de dimensions difícilment calculables.
El més sorprenent és veure com els màxims abanderats del laissez-faire són els qui estan reclamant i defensant mesures intervencionistes - a EEUU però a l'Estat Espanyol, també -. Durant la última dècada els beneficis del sector immobiliari han estat més que considerables però qualsevol que hagués gosat mesures d'intervenció pública hagués estat titllat, com a mínim, de boltxevic. Davant d'aquestes contradiccions sorgeixen algunes preguntes de difícil resposta: A on han anat a parar aquests beneficis ? Tots han estat reinveritits en 'totxo' ? No es podien haver establert més incentius - fiscals, per exemple - per fomentar una reinversió més 'productiva' ?
En tot cas, el que està clar és que aquesta crisi deixarà més d'un cadàver pel camí - empresarial i doctrinal - a part d'establir un nou ordre mundial on, més que probablement, EEUU ja no tonrarà a tenir el mateix paper i en el que cada vegada es fa més necessàries institucions realment capaces de governar la plenament integrada estructrura financera internacional.

1 comentaris:

A.Orte ha dit...

Sobta que alguns mitjans no acudeixin ara als seus economistes de capçalera (l'amic Sala i Martín) per a que ens expliqui la seva opinió. de tota manera, és un liberalisme de conveniència, però no tant si treballem què hi ha darrera: avui s'ha demostrat que els neo-cons més radicals al Partit Republicà són contraris a les mesures mentre Bush es veu obligat a defensar-ho. No serà que alguns sectors del govern formen part del poder econòmic??? Sempre es diu que el liberalisme queda al marge quan es tenen interessos personals i aquests perillen. Llavors és quan la regulació i la intervenció serveix.