dissabte, 27 de setembre de 2008

Societat civil catalana: fortalesa o debilitat ?


Una de les coses més curioses de l'opinió pública i publicada es que es tracten molts conceptes que ningú sap exactament què volen dir. Jo crec que la medalla d'or se l'endú el concepte 'societat civil'. Comencem, per tant, dient que quan parlem de societat civil ens referim 'al conjunt de les organitzacions i instituciones cíviques voluntàries i socials que conformen la base d'una societat activa, en oposició a les estructures estatals i empresarials'. Una definició sens dubte molt àmplia, que agruparia des del món associatiu - veïnal, esportiu, etc. - a les plataformes i fundacions de caire polític o cultural. Hom entén que els partits polítics no hi estan inclosos, tot i que amb aquesta definició no queda clar.

Els catalans sempre hem estat orgullosos de tenir una societat civil viva i activa: el moviment escolta o els actes de voluntariat o manfiestacions massives són mostres diferencials de Catalunya respecte altres zones de l'Estat, per exemple. Personalment crec que una societat civil forta i independent sempre és un símptoma de bona salut en qualsevol nació. Des del punt de vista republicà, es tradueix en ciutadans més preparats i participatius en la vida i els afers públics, per la qual cosa molts diríem que s'hauria de fomentar.
Ara bé, dit això, em sorgeixen alguns dubtes molt seriosos sobre el paper que està jugant una part de la societat civil catalana durant els últims anys. El moviment i el protagonisme de plataformes a l'àmbit 'sobiranista' ha anat in crescendo però tinc dubtes que en aquest cas sigui un símptoma de fortalesa. No és un símptoma de debilitament del sistema de partits catalans ? Els pertoca jugar segons quins papers quan, al cap i a la fi, tenen - en el millor dels casos - una feble legitimitat democràtica de la societat que pretenen representar ? Són impermeables als interessos dels partits ? Perquè tenen tant poder de convocatòria però tant poca estructura ? Són moltes preguntes que mereixen una reflexió acurada però que no busquen culpables, sinó explicacions.
Algú podria argumentar que les societats evolucionen i que necessiten estructures de participació més complexes (facebook com a exemple!) però en la meva opinió aquesta suplantació de papers consentida per les dues parts - entre partits i societat civil - no sempre acaba bé: no vull concretar però ja en tenim algunes mostres. Tots dos es necessiten però els uns no creuen amb els altres i viceversa: potser caldrà establir noves regles de joc per a una nova realitat si en volem garantir el 'fair play'.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

No és estrany que la societat civil tingui més capacitat de convocatòria, ja que pot aplegar sectors socials més amplis que els partits.
La relació partits-societat civil és problemàtica. Per millorar la relació, cada part ha de comprendre les pròpies limitacions i reconèixer que les seves accions poden ser complementàries.
Perquè això sigui possible s'han d'entendre quines són les funcions específiques de cada part i, sobretot, sobretot,... els partits han de respectar la independència de la societat civil.
És clar que això exigeix una concepció oberta del partit...
Rafel