divendres, 24 d’octubre de 2008

1 any en ACC1Ó


Avui estic corregint notes i discursos de cara a l'acte d'interACC1Ó del proper 28 d'octubre, en el qual presentarem el Pla d'ACC1Ó 2009-2013, la nova agència de suport a l'empresa catalana i resultat de la integració del CIDEM i del COPCA. He gravat els documents en els quals havia de treballar en un USB i a l'hora d'obrir el document de les notes per a l'obertura del lliurament de Diplomes al Programa Microempresa m'he confós d'arxiu i obert el de l'any anterior, que tenia gravat al mateix USB. L'any anterior aquests diplomes es varen entregar a la última Setmana de la Internacionalització del COPCA i aquest any ja ho farem en la primera edició del que serà el major punt de trobada de l'empresa catalana dels pròxims anys: InterACC1Ó.


A la vida són petites coincidències com aquestes les que et fan mirar el camí recorregut i les coses que han passat amb una certa distància. Com quan trobes la factura d'aquell restaurant on t'ho vas passar tant bé o la foto d'aquelles vacances d'estiu de fa 6 anys. En definitiva, les que m'impulsen a fer una entrada al bloc a aquestes hores de la nit amb feina encara per fer. Durant aquest any han passat moltes coses: alegries, disgustos, moments baixos i moments alts. Però sobretot, la sensació d'haver posat el millor de mi en un projecte que, gràcies a l'esforç de molta gent i sobretot d'aquella en la que més confio, comença a treure el caparró. Ho haurem fet millor o pitjor però sinó hagués estat per moltes i molts que hi hem ficat un parell d'ovaris o un parell de collons, avui no seriem aquí.


Tot i que el cansament també pesa, em pesa encara més la satisfacció de tenir la sensació que sóc millor professional i millor persona que fa un any. I que, malgrat tot, la il·lusió i les ganes per un nou projectes ha guanyat la partida a la inèrcia i l'escepticisme. Un projecte que estic segur que encara sumarà molts més adeptes tot i els núvols cada vegada més negres i espessos de la crisi. És el que passa quan t'impliques a fons en qualsevol projecte: per bé o per mal, tot acaba essent quelcom personal. Per alguns és difícil viure d'una altre manera encara que sovint ens porti disgustos.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Un any en ACC1Ó, i un any en el que les coses no sempre han estat fàcils ni agraïdes, però un any en el que no hi ha hagut dia en el que marxéssim a casa sense tenir la sensació d'haver donat el millor de nosaltres, d'haver après alguna cosa nova i d'haver gaudit de l'orgull que representa l'oportunitat que t'ofereixin participar des de la primera línia en un projecte com aquest i en un equip com el nostre.

Anònim ha dit...

L'esforç i maldecaps durant aquest temps dins d'ACC1Ó té la seva recompensa, ja que veus que l'esforç que has dedicat i encara continuaràs dedicant, no han estat en va. Les peces de l'engranatge, estan llestes i ben engranades per moure un gran projecte.

Enhorabona!!

Roger Martí (companion battle)

Enric Aloy ha dit...

ACC1Ó no hauria sigut mai una realitat si no hagués partit de la idea d'una persona que sempre té el país al cap. I si no hi hagués hagut un conjunt de persones que es van fer seva aquesta idea i que la van tirar endavant amb fermesa, coratge i, sobretot, il·lusió.

Albert, veure com t'emociones amb el projecte realment em fa pensar que en aquest país que ens ha tocat viure, malgrat tots els entrebancs polítics i econòmics que patim, res està perdut sinó, ben al contrari, TOT és possible!

Gràcies per la teva entrega i dedicació. Hi ha hagut moments durs, però el projecte ja és una realitat!