dimecres, 8 d’octubre de 2008

Lliçons catalanes de Richard Florida

Richard Florida és actualment un dels experts amb més influència i reputació en competitivitat econòmica, tendències demogràfiques i innovació cultural i tecnològica. Ha introduït nous conceptes en la prospectiva global i les teories del creixement com la 'classe creativa' o les 'mega-regions'. Precisament aquest últim concepte és l'objecte d'un dels seus estudis de més impacte. En el seu estudi 'the Rise of the Mega Region' analitza quines són les mega-regions de major pes mundial a partir d'un mètode sorprenentment consistent: les emissions de llum nocturnes. Una d'aquestes mega-regions l'anomena 'Barcelona-Lyon'. Us sona ? Alguns l'anomenen EURAM, altres Arc Mediterrani, una realitat econòmica gairebé coincident amb la realitat cultural - heterogènia, però realitat - dels Països Catalans. La mega-regió 'Barcelona-Lió' seria la 11a més important del món, agrupant a més de 25 milions de persones.

Per Florida, la creixent globalització i la mobilitat dels factors de producció pròpia del segle XXI ha fet que les fronteres perdessin gran la seva com a determinants del comportament econòmic internacional i que passéssim de la clàssica unitat d'Estat-nació a les mega-regions. Aquestes, conformades per grans ciutats i les seves àrees d'influència, són les que mostren major capacitat de concentrar talent, concentren el 66% de l'activitat econòmica i es on es genera el 85% de la innovació mundial. Sorprenentment, en un món en el que es redueixen les distàncies, sembla que l'activitat econòmica es tendeix a concentrar: pel que sembla, la innovació i el talent tenen comportaments acumulatius degut a les seves externalitats.

Quines lliçons en podria extreure Catalunya de l'estudi de Richard Florida? Entre d'altres qüestions, caldria preguntar-nos:

1- És proporcionada aquesta sensació de derrotisme i decadència econòmica que ens domina aquests últims anys ?

2- Perquè hem estat tant preocupats per l'AVE Barcelona-Madrid i ens hem oblidat tant ràpid d'un AVE pel corredor mediterrani ? Els catalans tenim una memòria de peix certament perillosa. Fins i tot el Caudillo se'n va adonar de la urgent necessitat de construir un eix mediterrani amb l'AP-7.

3- Com es justifica que Barcelona no tingui un aeroport amb connexions intercontinentals ?

4- Perquè no aprofitem les avantatges d'aquestes economies de concentració ? La marca Barcelona (no ens cal Woody Allen) té prou força per arrossegar, si cal, a tota una mega-regió en termes de creativitat.

5- Perquè no som més proactius en la política interregional europea per consolidar aquest espai a través de programes de cooperació interempresarials i transfronterers. Les dificultats no són poques, però des del Govern tenim l'obligació d'acostar aquests instruments a l'empresa. Des de que va marxar el President Maragall sembla que ningú hagi volgut agafar el testimoni...

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Caram..caram....
Bastant interessant.....

Així com també diu en Richard Florida en que “La Era de la Creativitat necesita desenvolupar el potencial creatiu de tots els treballadors,des de l'oficinista fins l'informátic” reflexió prou important per a potenciar el talent.

(Companion battle)