dimarts, 21 d’octubre de 2008

Periodisme catastrofista

Aquests dies assisteixo horroritzat al tractament que fan molts mitjans de comunicació de la crisi econòmica i les seves variants. Entre el cofoïsme o amagar molts drames humans que s'amaguen darrera qualsevol ERO i el catastrofisme irresponsable n'hi ha un bon tros. Hem passat d'una època en la que semblava que la paraula crisi era tabú a un moment en la que sembla que s'estigui esperant el cataclisme mundial

El món del periodisme sempre tendeix a buscar els extrems: suposo que és per a cridar més l'atenció i aconseguir fets més 'noticiables'. Ara bé, molts sembla que no sapiguen o no els importi saber que el tracatament que en fan no és neutral: és a dir, que ells mateixos també estan inflant el monstre. Que consti que no vull matar al missatger, però si que caldria que també fos conscient dels seus actes.
Especialment quan són notícies amb noms i cognoms. Per exemple, aquest cap de setmana un diari dels 'serios' publicava a la seva portada d'economia la situació compromesa del banc ING. Avui ha sortit per les notícies que, com era previsible, les seves centraletes han estat colapsades pels seus clients demanant garanties sobre els seus estalvis. Encara sort que no han decidit retirar-los massivament, perquè sinó probablement si que hagués acabat malament el banc. Però no per la seva situació financera original, sinó per haver sofert les conseqüènceis d'una pèrdua de confiança generalitzada per part dels seus clients. S'ha de dir que els informatius d'avui han relativitzat i han llançat un missatge de tranquilitat als seus clients - és d'imaginar que a resposta d'una petició desesperada per part de l'entitat financera -.
La crisi porta conseqüències desagradables i cal que tots en siguem ben conscients. Ser conscients, per exemple, que no tothom es pot valer amb les mateixes armes: feina, estudis, família, estalvis, etc. N'hi ha que compten amb ben poca cosa, per no dir res. Ara bé, a la vegada que els mitjans poden fer una gran tasca fent-nos coneixedors i sensibles davant d'aquestes realitats, també cal que actuin amb una dosi de responsabilitat. L'economia també és qüestió d'expectatives i si alimentem l'expectativa recessiva probablement ajudarem a que les coses vagin cada vegada pitjor. Especialment quan tractem d'entitats i empreses concretes que fonamenten gran part del seu negoci en la confiança dels seus clients. La confiança costa molt de guanyar, el pànic és relativament fàcil d'extendre...

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Els mitjans de comunicació son molt influenciables en la societat, i per tant haurien de mesurar més les seves notícies ja que poden provocar una autèntica devallada social, política i econòmica. Si als bancs els hi treiem marge de maniobra per operar amb els diners nostres, llavors si que creariem nosaltres mateixos una situació insostenible i per tant el tancament del mateix. Amb això vull dir que tinguem calma i no ens precipitem....

Salut company!!

Roger Martí (Companion battle)