divendres, 28 de novembre de 2008

Condons i altres béns inferiors

Aquesta nit em costa molt agafa el son. Estic desvetllat. I acabo en una de les pàgines que em miro últimament i que més m'agraden: http://www.absurddiari.com/. És un diari digital que es dedica a recopilar notícies absurdes, com el seu nom indica. La veritat és que sóc un fan incondicional de l'humor de l'absurd. En busco algunes i les penjo al Facebook, però aquesta última es mereix un post: 'La crisis económica global ha provocado un aumento rápido de la venta de condones en la República de Corea'. La notícia sembla molt absurda, però si la llegeixes en calma té molt més sentit del que podria semblar en un primer moment. Les males perspectives econòmiques o si més no l'empitjorament de les perspectives de creixement del país han fet moderar les perspectives de procreació a la República de Corea. La veritat és que no sé quina implantació tenen els altres mètodes anticonceptius a la República de Corea, però no m'havia passat pel cap que pels productors de profilàctics la crisi pogués ser realment una oportunitat d'ampliar el negoci.
Els anomenats béns inferiors - aquells que demadem més quan baixa la nostra renda disponible - sempre m'han fet gràcia i m'han captivat, ja que són fruit de reaccions humanes, no sempre racionals. En definitiva ens revelen com reaccionem davant d'una reducció de la nostra capacitat adquisitiva. A falta de dades micro-econòmiques fiables i/o disponibles, sobre els béns inferiors també hi han moltes llegendes urbanes basades en anècdotes o observacions parcials. La de les perruqueries és una de les meves favorites: la llegenda diu que la demanda augmenta ja que en temps de crisi les dones abans van a la perruqueria que es compren roba nova. El meu esperit d'investigador intrèpid m'ha portat a preguntar-ho a algunes perruqueries i certament es desmenteix la llegenda: la crisi també es nota i hi ha menys clients/es.
Hi ha casos en els que, en canvi, tenim evidències empíricament demostrables. Avui, a la Jornada d'Economia de la Fundació Irla, Adriana Casademont ha confessat com el choped i la mortadela venen més que mai, en contra del pernil serrano i el llom. Això és microeconomia casolana real i la resta són especulacions d'economistes.
Per altra banda el pròxim periode de vacances de Nadal i sobretot la pròxima Setmana Santa i Estiu serà un bon experiment sobre un altre anomenat bé inferior: el turisme interior. Si no podem viatjar fora potser ens surt més econòmic passar uns dies a una casa de turisme rural o algun lloc de la costa catalana. Certament no seria una mala idea que algun hoteler o empresari turístic redirigís la seva estratègia en aquest sentit tenint en compte algunes situacions pròximes a la sobreocupació de places a Catalunya.

1 comentaris:

Oriol Güell ha dit...

Potser per a humor absurd, li trobis el què a aquest enllaç: http://io9.com/5052047/did-aliens-cause-the-us-financial-meltdown

Que vagi de gust!

PS. Encara en vaig trobar, sobre la crisi financera, un parell d'impagables.