dimecres, 5 de novembre de 2008

Obama: un nou món, una nova forma de governar



Suposo que molta gent parlarà - encara més - del fenomen Obama aquests dies, però la veritat és que tot i mirant de no caure excessivament en els tòpics, no em puc estar de fer-ho també. La victòria d'Obama no és d'especial transcendència només perquè sigui el primer president negre dels EE.UU. ni perquè il·lustri el somni americà, ni perquè tingui una història personal multicultural. Barack Obama ja és una icona del s.XXI perquè lidera una nova forma de fer política. Una política moderna que fa servir nous codis, noves formes de comunicar-se i nous eixos discursius. Al meu entendre, Zapatero i Sarkozy - cadascun a la seva manera - són precedents en aquest sentit tot i que per raons diverses no han tingut la mateixa repercussió. Aquesta nova forma de fer política coincideix amb un panorama internacional convuls no només per la crisi financera sinó pel replantejament de quins són els nous lideratges. Se n'escriurà molt i probablement per gent molt més entesa que no pas jo, però quins són els elements que fan del fenomen Obama molt més que una moda ?

1. Una nova forma de fer política més basada en la credibilitat originada d'uns valors i d'unes conviccions personals - que comencen per la seva família i la seva manera de viure - i menys basada en dogmes ideològics.

2. Aquesta credibilitat basada en conviccions internes a la vegada va acompanyada d'un discurs més directe, menys impostat que, sense caure en el populisme, pretén comunicar emocions. La implicació personal del votant passa de buscar la 'menys pitjor de les opcions polítiques' (com fa tothom que pretén 'viatjar cap al centre') a fer vibrar l'elector amb una 'proposta diferent'. Aquest és el missatge que Obama pretenia fer arribar 'from coast to coast'.

3. Nous lideratges per una societat en xarxa. Avui en dia gairebé qualsevol persona té accés a una quantitat ingent d'informació. Això comporta la fi dels lideratges messiànics i comunicació política unidireccional. El polític difícilment serà qui marqui el rumb, sinó el qui interpreti una societat cada vegada més complexa. La frase ' potser no seré el millor president però prometo escoltar-vos' que pronunciar en l'últim dia de campanya és molt il·lustrativa en aquest sentit.

4. Aquest nou lideratge també s'ha d'interpretar en clau internacional. EE.UU. ja no podran - ni probablement voldran - ser el 'xèrif' del món sinó que hauran de jugar un paper molt diferent. Obama té el repte, i crec que l'afrontarà, de construir nous instruments de governança mundial que cada vegada són més necessaris. Potser els EE.UU. ja no podran assumir lideratges de caràcter autoritari però si són els únics per encapçalar aquest procés: quin país occidental s'hi resistirà si EE.UU. són els primers que canvien la manera de concebre la política exterior ?

Ara bé, també cal ser prudents. Obama s'ha d'enfrontar amb un joc d'interessos creuats complexes i no estarà dibuixant en una fulla en blanc. Cal veure com el seu discurs es fa operatiu. Però jo hi tinc grans esperances perquè estic segur que els canvis no vindran tant pel QUÈ fa sinó el COM ho farà. I els canvis en les formes són molt més poderosos del que molts es pensen...

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Yes we can !! yes we will get independence..!!

(Companion battle)