dissabte, 22 de novembre de 2008

Que venen els russos!


L'oferta de la petrolera russa Lukoil pel 30% de Repsol, lluny de ser un fet anecdòtic, esdevé un senyal inequívoc de canvi de cicle. I si no és així, el tractament mediàtic ha estat aquest: el que a la pràctica acaba essent el mateix als ulls d'un món on les percepcions són cada vegada més importants que la pròpia realitat.

Hi ha molts aspectes interessants de l'oferta de la petrolera russa, i tots es resumeixen en el despropòsit en el que s'ha resumit les declaracions dels diversos representants del Govern Espanyol. Un despropòsit que és un símptoma evident de desconcert, un desconcert que ens indica que assistim a una nova etapa i unes noves situacions per les quals no hi ha respostes preparades. Haviem vist l'espectacle elèctric nazional i que això de l'energia semblava important, però tot va quedar entre espanyols, catalans i alemanys.

Curioses són, per exemple, les declaracions de ZP dient que, en el fons ' el control de Lukoil no es ruso sino de EEUU'. Hauria d'existir una màquina del temps per teletransportar ZP 20 anys enrera i ensenyar-li als seus companys de partit que a l'any 2008 des de la presidència del Govern estaria fent aquestes declaracions. No hauria estat gaire ben vist. A part d'aquesta frivolitat, la frase del President Espanyol amaga un important missatge implícit: el capital rus ens fa més por ja que el considerem un país de dubtosa tradició democràtica. Doncs crec que ens hi haurem d'anar acostumant: l'Informe Anual de l'OME d'aquest any ja ens informa quins països són els qui concentren les principals fonts de finançament davant d'aquest escenari de restricció creditícia. I no són precisament els paradisos de la participació ciutadana i la transparència política.

Complementant les declaracions del President Espanyol apareix l'imperturbable Ministre Solbes, que aquest cop sembla que vulgui ficar més llenya al foc. Ens diu que això del lliure mercat a Rússia doncs el que és lliure, el que es diu lliure no ho és. Si més no, no és lliure com el que s'entén a l'Estat Espanyol. Ostres! Això si que és greu: si la llibertat de mercat espanyola era pels companys de pupitre, la de Rússia millor no imaginar com és. En resum, Solbes sembla justificar veladament el nacionalisme econòmic insinuant que Lukoil actua amb mandats d'estat.

Per acabar d'adornar el sainet s'hi suma el Ministre Sebastian que, a la seva poca credibilitat com a Ministre d'Indústria se li afegeix un fons de càmera amb les muñecas de Famosa. No tinc res en contra la rica indústria de la joguina valenciana, al contrari, però l'escenari no acompanyava per fer una declaració de fermesa institucional. Ens diu que 'Repsol seguirá siendo española'. Algú se n'adona que això no es pot prometre i, al cap de poc, acaba d'adornar el ridícul: 'almenys es garantirà que els directius siguin espanyols'. Sense comentaris.

Aquest post no és per criticar el Govern Espanyol encara que ho sembli i sempre vingui de gust. Qui estigui lliure de ficar els peus a la galleda que no envii més notes de premsa ni faci més declaracions. Però si que demostra que ens trobem davant d'un nou fenomen que plantegen moltes preguntes encara sense resposta: com governaran la globalització els emergents de poca tradició democràtica però amb més liquiditat que ningú (Rússia, Emirats, Xina, etc.), té sentit o és possible el nacionalisme econòmic quan hi ha sequera creditícia, quin és l'espai de Catalunya a aquest nou món ? De moment, faríem bé més enllà de fílies i fòbies, d'assegurar que no caigués en aquest dominó la fitxa catalana de Gas Natural. Suposo que encara tardarem una mica els catalanets a adonar-nos que Catalunya no pot badar i menys en aquest món de gegants que es desperten.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Si..si...el gegants que estan emergent donaran un canvi econòmic arreu del mon que com no ens posem les piles en les formes de pensar...de cara a l'economia monetària e industrial....ho tenim com deia el meu avi que en pau descansi..."molt xungo...xungo"

(Companion battle)