dimecres, 26 de novembre de 2008

Som animals!

'Ha descobert la sopa d'all!' pensaran els que llegeixin la meva entrada. Bé, potser si que no és cap gran descobriment, però és una constatació personal important: les persones no deixem de ser animals i, com a tals, ens comportem i ens relacionem. No es basa en cap estudi genètic, antropològic ni psicològic; simplement és una conclusió lògica després de 30 anys i una mica més. El dia a dia et reafirma que no deixem de ser animals: com marquem el terreny, com ens comuniquem gestualment o com ens enfadem són reaccions que responen a la nostra condició animal genuïna.
Bé, he de dir que em secunda un company de feina amb coneixements profunds d'etologia que sembla que aplica els paràmetres de comportament dels primats per entendre reaccions que podrien resultar aparentment sorprenents de persones del seu entorn. I, pel que sembla, no li ha anat gens malament. Hi ha ben poques coses que surtin d'aquest esquema d'anàlisi.
Ens trobem en un món civilitzat, amb multitud de normes socials i que requereixen coneixements complexos i bones dosis autocontrol. Això està bé, però la nostra essència no deixa de ser animal. Negar-ho no només és absurd sinó que és ridícul. No hi ha res més patètic que veure un fonamentalista-intel·lectualoide perdre's pels instints més baixos. No passa res, de veritat, no cal avergonyir-se'n, com diu sarcàsticament un conegut meu 'a la vida tot es resumeix en 3 o 4 coses molt bàsiques'. A partir d'aquí la humanitat ha construit coses més excelses: principis morals, espirituals, polítics, religiosos...no pretenc pas dir que tot es resumeixi en aquestes 3 o 4 coses que tothom suposo que té al cap, però la seva concreció sempre hi ha estat sense cap mena de dubte condicionada. No tinc constància de cap doctrina, règim polític o religió que hagi negat la condició animal dels homes amb èxit. És més, molts l'han exacerbat: sinó com es pot entendre des d'un punt de vista moral i/o racional que tants milions de persones combreguessin amb el règim nazi. I em nego a creure, perquè no és cert, que la gran majoria fossin preses de l'opressió i de la por a les represalies.
Les relacions de poder, de parella, els comportaments grupals...res d'això es podria entendre sense la nostra condició animal intrínseca. Molts tenim la pretensió de ser millors persones, però no podem ser tant pedants com per negar el pes d'instints tant bàsics com la por, el desig, l'agressivitat, etc. Precisament per gestionar millor les nostres emocions i les de qui ens envolten cal tenir-ho ben present.