dissabte, 27 de desembre de 2008

2009 resolutions

Cada cop que s'acaba un any i en comença un de nou ens sembla com si la vida ens donés una nova oportunitat per a millorar o canviar allò que no ens agrada o no ens convenç. Suposo que és per això que som tant aficionats a les resolutions o bons propòsits de principi d'any. Com si no poguéssim fer aquests plantejaments en qualsevol moment de l'any... de fet les dues vegades que he deixat de fumar (l'última al gener del 2008) han estat a principis d'any.
El cap d'any, doncs, és com si ens trobéssim virtualment en una estació de metro amb possibilitat de transbordament en el qual hem de decidir si canviem de línia. Sembla com si no poguéssim deixar de fumar, començar a anar al gimnàs o aprendre idiomes a partir del febrer si no som capaços de fer-ho ara. Convertim en transcendent un moment que ha estat escollit de forma absolutament arbritrària pels calendaris occidentals. De vegades sembla que no siguem capaços o no ens convingui veure que cada dia decidim el sentit de les nostres vides i tenim la possibilitat de canviar el que no ens agrada (encara que no sigui de forma immediata).
Ara bé, és veritat que necessitem símbols i moments per a la reflexió a mig i llarg termini, i el cap d'any n'és un d'aquests. Perquè els desitjos o bons propòsits resultants es facin realitat cal alguna cosa més que bona voluntat, però. Els que ho tenen més clar potser són els propietaris dels 'negocis de la bona voluntat', que fonamenten bona part del seu compte d'explotació amb la inconstància de la gent: qui més qui menys hem estat o estem apuntats a un gimnàs, autoescola o escola d'idiomes amb una assistència més aviat discreta, per dir-ho fi. Fa poc vaig anar a un curs de comunicació i ens van dir com havíem de formular els objectius perquè fossin creïbles i entenedors. Potser us pot servir de cara a les vostres pròpies resolutions: 1) que siguin objectius concrets i no ambigus: l'ambigüitat és un terreny de joc massa difús per la naturalesa humana 2) que tinguin una calendarització clara: expressions com 'un dia d'aquests' o 'durant el 2009' no valen... 3) que siguin objectius realistes i assumibles. No val a dir que quan surtis de treballar entre setmana aniràs al gimnàs si pots preveure que probablement sortiràs tard, rebentat i amb ganes d'estirar-te al sofà a veure qualsevol sèrie de digestió ràpida com 'sin tetas no hay paraíso'. En resum, concreció i pragmatisme: moltes vegades aplicant aquests dos principis aprenem a ser menys ambiciosos però més resolutius.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

En aquesta vida hi ha estacions virtuals de metro/autopístes i d'altres camins que segons la decissió que prenguis et portaràn més aviat al teu lloc de destí bó o dolent, ara bé...!! la decissió de deixar de fumar de ben segur agafaràs l'estació o autopista per seguir més temps fent reflexions tant interessants com totes les que estas fent....i faràs... Anims pots deixar de fumar....."yes!! you can"..

Companion battle