dijous, 4 de desembre de 2008

Cap al capitalisme moral

Avui he anat a una conferència que pronunciava el Conseller Josep Huguet a PIMEC i al sortir m'he trobat amb un ex-col·laborador d'ACC1Ó que m'ha recomanat una lectura força estimulant: el discurs pronunciat per Nicolas Sarkozy sobre la situació financera internacional. La veritat és que no sé segur si és exactament el discurs que m'han recomanat el que he trobat, però en tot cas com diu aquell 'si non e vero, ben trobato'. És d'aquells tipus de discursos que, independentment del posicionament polític del qui se'ls llegeix i de la simpatia que pugui tenir pel personatge, plantegen un seguit de qüestions amb una coherència que mereixen com a mínim ser reflexionades. Fins i tot, diria que pronuncia alguns plantejaments que poden ser àmpliament acceptats però que fins ara potser ningú havia sabut o s'havia atrevit a verbalitzar.
Anem a pams. Sarkozy ofereix una guia en el seu discurs en un temps on tothom - econòmicament de moment - sembla desorientat. Això ja es un gran què. El primer que identifica és la por com la gran amenaça de l'economia mundial. Una obvietat, potser, però no per això menys certa. 'Quan es té por, no es tenen somnis, quan es té por, un no pensa en el futur'. Potser és l'hora que els polítics exerceixin més de terapeutes socials que de gestors. Potser és més important que generin confiança que no que ofereixin receptes màgiques. Crec que ningú mínimament sensat reclama o espera receptes màgiques per aquesta crisi, però si que molta gent demanda lideratges forts i polítics compromesos.
Posteriorment, en la meva opinió s'atreveix a dir una veritat com un temple: 'La crisi financera que vivim avui, benvolguts compatriotes, no és la crisi del capitalisme'. S'ha de ser valent per dir-ho com a President de la República Francesa. Per si hi havia algun dubte: ' l'anticapitalisme no ofereix cap solució a la crisi actual. Enllaçar amb el col·lectivisme que tants desastres provocà en el passat seria un error històric'. Ens diu que és precisament la perversió dels valors mare del capitalisme el que ens ha portat a la situació actual. Ens explica una cosa que, en la meva modesta opinió, no tenim ben entesa bona part de l'esquerra d'aquest país: que el capitalisme no és la primacia de l'especulador, sinó la de l'emprenedor, la de la responsabilitat individual, l'esforç i el compromís personal. Crec que no és casual que no sigui la primera vegada en els últims dies que veig com es comença parlant d'economia i s'acaba parlant de valors.
Lògicament això no vol dir que no estiguem obligats a reformar les estructures actuals. Si primer ens prevé de l'anticapitalisme, Sarkozy continua el discurs fent una dura crítica contra l'ultra-liberalisme. 'El laissez-faire s'ha acabat, el mercat que sempre té raó s'ha acabat'. El sistema capitalisme no és el sistema del no-control i l'auto-regulació. Concretament apunta algunes línies força atrevides sobre la necessitat de reorientat el sistema banacari: 's'haurà d'imposar als bancs finançar el desenvolupament econòmic i no l'especulació'. Certament si alguna cosa trencarà aquesta crisi són els dogmes, i el primer el de l'ortodoxia neo-liberal, constatar que el mercat de vegades s'equivoca. I reivindicar, sobretot, els valors originals que han fet créixer les societats capitalistes: responsabilitat, esforç i compromís. La impunitat financera és quelcom immoral. Avancem doncs cap a un capitalisme moral.