dimecres, 10 de desembre de 2008

Cava...espanyol, és clar!


Després de llegir l'article del president d'una de les dues principals caves catalanes al suplement NEGOCIOS del passat diumenge del diari EL PAÍS se'm barregen diverses sensacions concatenades: indignació, sorpresa i una profunda tristesa. Per qui no tingui ganes de llegir-se l'article sencer, li resumeixo breument: és un article que es dedica a defensar la marca com un element de diferenciació als mercats internacionals. Aquest concepte el resumeix en un contundent títol: 'internacionalizarse con marca o morir'. Fins aquí bé. Si resulta que l'articulista és el president d'una de les principals multinacionals catalanes i constatem que defensa la marca espanyola com a element diferencial als mercats internacionals en tant que 'presidente de la Asociación de Marcas Renombradas Españolas' molts ja començarien a arrufar el nas. Però resulta que això no és tot: la multinacional en qüestió es dedica a la producció de cava, un producte amb una identitat tant catalana com escocesa pot ser la del whisky. Però resulta que, per qui no ho hagi descobert, tenim el país que ens mereixem.
En un lliure mercat com el nostre tota persona és lliure de fer el que vulgui (faltaria més!) i cada empresari pot prendre les decisions que consideri més convenients, però no deixa de ser sorprenent que un producte tant arraigat a la terra com és el cava es converteixi en un estandard de les marques espanyoles. Ja no és qüestió de patriotisme, és qüestió de pura rendibilitat. Si jo em dediqués a vendre cava català, no voldria de cap manera que el meu producte es confongués amb altres productes de gamma molt inferior admesos a la DO Cava (això mereix un debat a part!) que fan l'agost en èpoques de boicot o entre fetitxistes de les JONS etiquetats i/o elaborats des d'altres parts de l'Estat. Clar que jo no sóc cap empresari cavero i estic suposant que el cava que està venent és de qualitat, que ja és molt suposar.
Per sort el país és molt més que tot això i hi ha caves que han vist que vendre país no és una mera qüestió de patriotisme, sinó que és un bon negoci. PIMECAVA agrupa des de fa uns anys les petites i mitjanes caves del nostre país que han apostat per fer un producte de qualitat vinculat a la terra. Que han vist que per vendre al món de forma conjunta els interessa vincular-se al territori d'on són originals. Potser els japonesos o els americans no coneixeran directament on és Catalunya, però probablement identificaran ràpidament que el cava s'elabora pels voltants de Barcelona. Per sort, també, estic en un lloc on tinc una posició privilegiada per treballar perquè cada vegada siguin més els empresaris 'pimecava' i interessi menys ser un empresari 'renombrado'.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona reflexió....

(Companion Battle)

Anònim ha dit...

La denominación cava hace referencia a un proceso de elaboración determinado y diferente a lo que es el champán que usa otro procedimiento sutilmente diferente. El cava catalán no es una denominación de origen única y exclusiva de esa tierra porque en la costa levantina, por ejemplo, también se producen buenos cavas debido al clima mediterráneo propicio.
Esos "subproductos" que tu defines a los demás no catalanes son tanto o más buenos que los de tu tierra y, con o sin boicot, yo y muchísima gente los comprará antes que los de catalunya porque, gracias a gente como tu, se promocionan cuando os ven hablar y odiar a los demás que no son como tu. El boicot neofascista sigue gracias a subproductos como tu..

ALBERT CASTELLANOS ha dit...

Carai, em sap greu si he ofès algú (entre ells el segon anònim) amb el meu article. Accepto l'apreciació sobre la DO cava (ja n'era totalment conscient) i retiro la consideració de'suproductes' perquè reconec que és poc afortunada. Ara bé, dubto que això sigui motiu per a l'insult i per a carregar-me la responsabilitat del boicot. Em referia a això quan parlava de neofexisme de les JONS...gràcies 'anònim' per brindar-te a ser un exemple tant gràfic!

Miquel Gironès Abril ha dit...

El Cava de Freixenent ha tingut només un gran èxit d'internacionalització que ha estat la seva presència al mercat dels EUA, basada només en el factor preu i no pas en la qualitat dels seus productes tot i que la gama alta n'es prou reconeguda, però poc internacionalitzada. Freixenet té una estratègia molt perillosa a mig termini marcada pel mercat espanyol, d'aquí l'anunci fet aquest any...però si algú creu que té viabilitat una empresa pensant en el mercat domèstic i el d'exportació només pel preu...tenim mala peça al taler...
Per un altre cantó,i en referència al article al País, cal fer-ne algunes matitzacions com és que aquestes marques, no és que hagin fet un procés d'internacionalització sino que bàsicament han aprofitat les debilitats dels mercats llatinoamericans per comprar empreses i la seva rendibilitat està per veure, a banda d'aquestes només queda el Real Madrid i el Barça...i cal dir, que tots s'han internacionalitzat amb els seus valors el Madrid el de l'espanyolitat i el Barça la catalanitat (Més que un club).
De totes formes una cosa és ben clara la internacionalització és fonamental i només es pot fer partint de lo local, és a dir, el cava,el champagne,el Whisky o la mozarella de Búfala totes tenen una clara identitat territorial, local i identitària,les nostres empreses tenen de sortir a fora amb la "marca" d'origen ben clara.
I l'administració té que ajudar a aquest procés.

Josuè Sallent ha dit...

Caldria reflexionar sobre si la marca "Catalunya" realment ven o no. Continuamt amb el tema dels vins, hem identificat la DO Catalunya amb productes d'alta qualitat o més aviat amb el vi de taula que acompanya la graciosa? A nivell internacional no en ajuda a vendre més la marca Barcelona que s'identifica amb disseny modernitat i no sé quantes coses més?
Quan en alguns fòrums hem reflexionat sobre si tenia sentit parlar de idenificar els productes tecnològics com a fets o dissenyats a Catalunya hem vist que la identificació no era gaire bona, jaque la gent no ens relaciona amb segons quina mena de productes.

Felicitats per aquests i els altres post.