divendres, 12 de desembre de 2008

Doing the right thing


'Do the right thing' és una de les pel·lícules més conegudes d'Spike Lee. Ens explica com les ires de diverses persones esclaten en un mateix moment, en un dia de calurós enmig d'un carrer de Brooklyn i provoquen aldarulls considerables. Un ambient que no està gaire lluny al que visc a la feina cada dia, però això ja és una altra història que, com diria aquell, 'ara no toca'.
L'expressió 'do the right thing', que es podria traduir com 'fes el correcte' o 'fes allò que creguis correcte' m'ha vingut al cap per altres motius. M'ha vingut al cap perquè és el meu estat d'ànim en aquests moments. 'Fer el que creus que és correcte', que es podria expressar també com 'fes el que et dicti la consciència' (en un llenguatge més confessional) o 'fes el que et dicti el cor' (en la seva versió més 'cumba') és un dels millors consells que a una persona li poden donar a la vida. És cert que és un comodí que val per totes les situacions i totes les persones, però certament no és un consell tant ambigu com pugui semblar. Penseu-hi bé, quan et diuen 'fes el que et dicti la consciència' només hi ha una resposta possible, una que realment ens satisfà. Podem enganyar als altres, ens podem enganyar a nosaltres mateixos però nosaltres sabem perfectament si estem fent 'el que toca'. Determinar com és que sempre trobem una sola opció vàlida ja requereix un anàlisi de tesi doctoral a mig camí entre la filosofia, la psicologia o la religió (en funció dels gustos).
'Fer allò que creus que és correcte' no és mai un camí fàcil. Sovint et genera enemics, succita antipaties i gelosies (sovint barrejades) però t'ofereix una avantatge que no té preu: et fa sentir lliure. 'Fer allò que creus que és correcte' requereix ser valent, honest i autoexigent, tres condicions que sovint et compliquen la vida però que et donen una tranquilitat i una fortalesa per enfrontar-se a qualsevol cosa. Des de que he fet 30 anys estic seguint aquest consell al peu de la lletra: no me l'ha donat ningú, deu ser el privilegi que se'm dóna per estrenar dècada. Suposo que t'arriben moments a la vida en que dius 'prou' a una sèrie de coses i deixes d'especular amb el tactcisme per passar a fer realment 'allò que creus que és correcte'. Potser rebré algun calvot, però ho faré amb el cap ben dret i amb una tranquilitat absoluta: és una cosa que mai podran dir les ànimes mediocres.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord!! L'important és fer el que la teva consciència et dicti a fi d'estar bé amb tu mateix. A més ...en aquesta vida no hi han caminets de rosa i sovint s'han de saltar obstacles i pendre decisions, acertades o no, però al cap i a la fí tothom té dret a decidir per tal de tenir la consciència ben tranquila sabent que hem actuat correctament. A més, segur que ens sentim lliures com a l'escena de la pel·licula "ballant amb llops" quan en Kevin Costner galopa amb els braços aixecats damunt el cavall".

Companion battle