diumenge, 21 de desembre de 2008

Generositat gratuïta ?


Arriben dates on diuen que tothom és més bona persona o, si més no, ha d'intentar ser-ho. Molts han criticat la hipocresia que comporten les festes nadalenques però pocs són conscients de la seva utilitat social. Ser generós i considerat durant tot l'any costaria molt i ens imposaria un canvi d'actituds pel qual aquesta societat no està preparada. Des de finals de desembre a principis de gener tenim una 'happy hour' en la qual tenim l'ocasió de demostrar davant de qui volguem que en el fons tenim bon cor, i passades aquestes dates el tornem a guardar a l'armari fins l'any que ve. D'una lògica pròpia d'una teoria d'economista sòcio-emocional, en el cas que aquests existeixin.
Però a banda d'aquesta ironia economicista sobre el Nadal, m'interessa més preguntar-me què entenem per generositat. Fent un treball de camp he trobat diverses teories al respecte que podria resumir en tres. La primera i més extesa, fruit del que modestament crec que és una herència catòlica mal apresa, és la de la 'generositat sacrificada'. Molta gent creu que ser generós vol dir ser sacrificat: el paradigma d'aquesta generositat és la figura del màrtir. Jo no crec en els màrtirs ni m'agradaria viure en un país que confia i venera els màrtirs - molt al meu pesar perquè Catalunya té aquesta vena melodramàtica que tant ens agrada - . Cada vegada desconfio més dels qui pregonen el seu sacrifici pel país, per la família o per la pau al món. Molts d'ells tard o d'hora passaran a cobrar, fins i tot potser ni sent-ne conscients ni amb gasiveria. Tothom vol ser, tard o d'hora, reconegut: no és pervers ni dolent, és simplement humà.
Hi ha una segona branca de la generositat molt curiosa que la podríem anomenar la 'generositat reciclada'. Per a aplicar aquesta versió lliure de la generositat s'ha de saber fer amb gràcia i cal tenir una certa patxorra - simpàtica si voleu, però en definitiva patxorra -. Jo crec que s'hi ha de néixer però no descarto que la tècnica es pugui perfeccionar amb el temps. Una tècnica que consisteix en transformar la satisfacció de les pròpies necessitats en favors cap als altres. És el cas d'aquells amics que molts hem tingut i que per poder sortir amb una noia et deien que l'amiga que l'acompanyava era la dona i l'ocasió de la teva vida. Tot per a que al teu amic no se li esguerrés el 'plan'. D'aquesta manera acabaves sortint a sopar amb el teu amic, el seu 'plan', i intentant ser simpàtic amb una noia que ni coneixies feia 5 minuts. He de dir, però, que sempre m'ha semlbat més de fiar la 'generositat reciclada' que la 'generositat sacrificada', suposo perquè els hi veus el llautó més aviat.
Per últim tenim l'especimen més escàs i més rar de generositat, la 'generositat egoïsta'. Aquesta aparent contradicció resumeix al meu entendre la forma més genuïna de generositat. No es pot ser generós si abans no pensem en nosaltres mateixos. No podem donar sense cuidar-nos i no podem entregar-nos sense rebre res a canvi - moltes vegades no fan falta ni diners ni reconeixement públic -. Tots tenim petits o grans tresors, però el secret és saber escollir a qui a on i quan donar-los.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Carai....Albert, això si que és saber definir les 3 generositats elementals de la condició humana. Estic totalment d'acord amb el que has plasmat en aquesta reflexió profunda i real!!!

Salut, i bones festes!!!

(Companion battle)