diumenge, 11 de gener de 2009

Descobrint 'el secret'

Avui a l'hora de dinar algú m'ha tornat a mencionar que li han parlat del 'secret' per aconseguir la felicitat. Tot i ser una persona més aviat racional que esotèrica, al no ser la primera vegada que en sentia a parlar he tingut curiositat per saber de què es tractava aquest gran misteri.
Resulta que 'el secret' es resumeix en el que en el món del desenvolupament personal - un àmbit confús en el qual es barreja la psicologia, l'autoajuda, el cada vegada més famós coaching i cert esoterisme psicològic - descriu com la llei d'atracció. La llei d'atracció ens diu que tots nosaltres acabem atraient a la nostra vida allò que omple gran part del temps i pulsions en la nostra ment. Això vol dir que si, per exemple, continuament temem el pitjor i creiem sovint que la nostra vida és una merda, probablement ho acabarà essent: t'envoltaràs de gent que comparteixi aquest pessimisme i tot tendirà a que s'autocomleixi aquesta percepció negativa. Si, en canvi, dediques més temps i energies en pensar cap a on vols arribar, en la sort que tens en molts aspectes de la teva vida i els molts projectes que queden per fer, acabaràs atraient situacions positives i persones que vulguin creure en tu o compartir els teus somnis.
La llei d'atracció no ens descobreix la sopa d'all. Certament és d'un sentit comú aclaparador de tant obvi que resulta. Ara bé, portar-ho a la pràctica ja no resulta tant trivial. Sempre és millor pensar que les dificultats o obstacles que et trobes a la vida són oportunitats per a créixer i ser millor persona i no putades que Déu, el destí o qualsevol entitat suprema t'ha enviat amb un llacet i la dedicatòria de 'per a tu, al més desgraciat del món'. L'autocompassió pot ser molt còmoda i reconfortant, però també és addictiva i indefectiblement empobridora. Cada dia la vida ens fa regals magnífics però cal fer l'esforç de tenir els ulls ben oberts. Val la pena.