divendres, 16 de gener de 2009

Gràcies


Un 6 de juliol de 1985, fa gairebé poc més de 23 anys, jo era al Camp Nou amb la meva família. Amb només 6 anys. Però me'n recordo. I no trobo millor manera d'expresar com em sento.


I avui que et puc fer una cançó

recordo quan vas arribar...

amb el misteri dels senzills,

els ulls inquiets, el cor altiu

amb la rialla dels teus dits

vares omplir els meus acords,

amb cada nota del teu nom, Laura


M'és tan difícil recordar,

quants escenaris han sentit,

la nostra angoixa per l'avui,

la nostra joia pel demà...

I cases enmig dels teus companys

o al trist exili o mar enllà mai no ha mancat el teu alè, Laura.


I si l'atzar et porta lluny

que els déus et guardin el camí,

que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels.

I en un racó d'aquesta veu

mentre la pugui fer sentir

hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.