dissabte, 31 de gener de 2009

La dona dels boscos

Llegeixo la notícia que han trobat una dona alemanya (foto) que fa 12 anys que estava desapareguda en un bosc de Suïssa. Quan li preguntaren les raons de la seva desaparició voluntària afirmà que 'volia ser lliure' i 'conèixer món'. Segur que molts de nosaltres pensaríem automàticament que aquesta senyora de 52 anys un bon dia es va trastocar i va perdre tot el sentit de la realitat, però si es coneix una mica més de la seva història el diagnòstic ja no és tant meridià.
Gabriele Schulze, ciutadana de Postdam - a les afores de Berlín -, ens mostra una història un pèl estrafolària però no per això menys pròxima a moltes experiències que de manera més o menys personal hàgiu pogut conèixer. Un bon dia de 1997 Gabriele va agafar una petita motxilla i 500 marcs - 250 euros al canvi - a la butxaca per disposar-se a 'conèixer el món'. Aquesta singular dona va viure l'últim any en un bosc suís als voltants de Berna, sota una cabana de plàstic. Abans havia viscut en boscos d'Itàlia i de França. Assegura que no temia la vida a la intempèrie: 'El bosc és molt més segur que la ciutat'. Per això ja se la coneix com la dona dels boscos.
El seu pelegrinatge sembla que ha acabat: assegura que ha acabat la seva missió, perquè ja 'ha conegut el món i ha ordenat els pensaments'. Malgrat conèixer la història, molts alemanys prefereixen i semblen més tranquils assegurant que aquesta dona està boja - molts d'ells sense conèixer-la ni haver-la sentit parlar abans -. Jo no n'estic tant segur que aquesta dona estigui boja. Potser simplement era una inconformista que es va veure capaç de canviar el destí que semblava que la vida li tenia marcat. És precisament aquesta actitud la que avergonyeix i atemoreix els milions d'alemanys que s'han atrevit a ridiculitzar-la: potser si no la tractessin de boja molts d'ells haurien d'acabar reconeixent que la seva vida és una merda i que no fan res per canviar-la.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Bravo per la dona dels boscos, segur que molts dels qui l'han titllada de boja, tenen molt que envejar-la. Ella ha sabut viure amb llibertat sense ser esclava de la societat ni del destí que segur que no volia. Una dona inconformista buscant la seva satisfacció personal i mental. Persones que marquen la diferència, òbviament, al no ser com la resta son objecte de burles, insults i desqualificacions. Segur que ella ha tingut més satisfaccions i ha estat més feliç que molts dels seus crítics marcats per la monotonia, quotidianitat amb paràmetres marcats de per vida...Quina pena oi...


Companion battle