diumenge, 25 de gener de 2009

Lideratges de crisi


Una ment mínimament racional no pot deixar de sorprendre's després de llegir els diaris d'avui i els comentaris d'aquests últims dies. Avui diumenge, dia de balanç, els diaris dediquen forces pàgines a parlar de les expectatives que obre l''era Obama' després de la seva presa de possessió. El que em sorprèn i m'obliga a plantejar-me algunes preguntes és l'ampli ventall de persones i països als quals ofereix esperança.
Sabem que la política d'EEUU és probablement la que té encara més repercussió actualment a nivell internacional. Però Barack Obama transcendeix les expectatives generades per altres presidents nord-americans. Bona prova d'això és que genera expectatives i suscita elogis entre progressistes i conservadors, entre liberals i intervencionistes i entre americans i no-americans. Hi ha qui es conforma dient que quan comenci a governar s'esvairà aquest 'encanteri' ja que al prendre decisions es reforcen algunes aliances i suports però també se'n debiliten d'altres. La veritat és que a mi m'interessa més descobrir quins són els orígens d'aquesta màgia.
Jo crec que la resposta és més humana del que sembla - en definitiva la política, ja sigui local, nacional o internacional no deixa de treballar amb la condició humana -. En uns moments en els que molta gent comença a percebre un canvi de cicle es busquen referents que generin esperança i il·lusió. No estic parlant d'un canvi de cicle econòmic, sinó també d'uns valors polítics i socials que no s'han qüestionat mentres hi hagut una clara supremacia del món occidental. Aquests equilibris estan canviant i moltes i molts necessitem creure en alguna cosa - encara que alguns s'esforcin en dir que vivim en l'imperi del nihilisme -. Obama no és cap superheroi (foto) però ha rescatat la il·lusió de molts descreguts. Ha ofert aigua a molts assedegats, com en el seu moment ho feu també Zapatero amb Catalunya - odiosa però pertinent comparació -. Esperem que el desengany, si arriba, no sigui tant dolorós.
Res més lluny de la meva intenció que menystenir el rol de Barack Obama. Avui Pedro Nueno fa una pregunta sagnant a la seva columna d'opinió a LA VANGUARDIA: 'Qui és Barroso ?' La resposta és evident, La persona qui actualment dirigeix la Unió Europea. Però el que és més impactant de tot no és la resposta a aquesta pregunta, sinó comparar la seva capacitat de lideratge amb la que en aquests moments té Barack Obama per fer front a reptes molt similars. És un moment en el que es necessiten respostes globals, lideratges internacionals perquè així ho requereixen els reptes que ens trobem al davant. Una bona ocasió, potser, per reflexionar sobre l'Europa que volem i accelerar l'empowerment de les seves institucions en detriment de les estatals. L'escenari, altrement, no és gaire prometedor: mesures electoralistes, proteccionisme noucentista i seguir intentant caçar elefants amb pistola. Però no oblidem que caldrà jugar fort en el camp de les emocions: potser Gordon Brown té un programa de reformes més ambiciós que el d'Obama, però aquest últim genera una il·lusió amb la qual el premier britànic mai hi podrà competir.