dimarts, 3 de febrer de 2009

Finançament de minories

El passat cap de setmana es feia públic que només el 2% dels catalans creu que el finançament ha de ser la prioritat del Govern. 'Houston, tenim un problema'. És una dada que no només és notícia sinó motiu de reflexió i preocupació. I no únicament per un preocupat crònic irreversible com puc ser jo, sinó per tot aquell que mínimament s'estimi aquest país.

Aquesta dada fou la notícia més destacada dels resultats de l'últim Baròmetre que ha elaborat el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). El món de les enquestes és complex, admet molts matisos i interpretacions i sovint els seus resultats depenen en gran mesura de com estan formulades les preguntes. Per exemple, la prioritat per al 37,5% d'enquestats és l'atur i la precarietat laboral, seguida de la millora de les polítiques socials (21,1%), l'accés a l'habitatge (19,5%), el funcionament de l'economia (17,0%) i la sanitat i la seguretat social (16,8%). Totes elles prioritats que van força vinculades a la necessitat de vincular-hi els recursos públics adients i, per tant, a un finançament adequat. Dit això, crec que és pertinent fer diverses consideracions:

1. No hem estat capaços - la classe política i aquells que hi hem dedicat una bona part de la nostra tasca els últims anys - de traslladar a la majoria de catalanes i catalans que el finançament és un factor determinant pel seu benestar. És cert que, qui més qui menys, ningú nega que el finançament 'és una cosa important'. Però probablement la percepció majoritària encara és que 'és una cosa important pels polítics' que no 'una cosa important pel meu dia a dia'. I aquest fet ens fa certament dèbils per defensar les nostres demandes a Madrid, encara que aquestes estiguin sobradament justificades.

2. El percentatge de catalans que consideren com a prioritari el finançament ha baixat respecte les darreres edicions del Baròmetre - en el baròmetre de novembre del 2008 se situava com a la prioritat del 5,2% de catalans -. La intensitat de la crisi econòmica és inversament proporcional a la preocupació per a un nou finançament. Sé que qualsevol estadístic o econometra em discutiria aquesta afirmació ja que hi ha moltes variables correlacionades, però el cert és que la situació econòmica desplaça - irracionalment - la preocupació ciutadana per un nou finançament a una posició encara més marginal. Tot un encert de ZP i el Govern Espanyol a l'hora d'escollir els tempos i l'agenda de la negociació, sigui dit de passada.

Seria interessant fer un estudi d'opinió més aprofundit sobre quins són els conceptes que la majoria de catalans vinculen més immediatament a 'finançament'. Aposto que al capdamunt del ranking sortiria 'Estatut', 'sobirania' o 'autogovern'. I que difícilment apareixeria 'benestar', 'justícia social' i encara menys 'competitivitat'. Seria la prova definitiva que no hem sabut fer prou bé les coses. És cert que patronals, empreses i societat civil han interioritzat la reivindicació d'un finançament just per Catalunya, però no ha estat així per la majoria. Probablement, en especial a Catalunya, cal trobar nous canals, nous llenguatges i noves formes de comunicar-se amb el ciutadà per a demostrar que la política serveix per defensar els seus propis interessos i no els d'una classe política. Clar que per això primer caldria recuperar una credibilitat perduda.

1 comentaris:

fonamental ha dit...

M'ha agradat molt aquesta anàlisi, i certament el missatge sobre la importància del finançament sembla no haver-se donat amb massa claredat, doncs pel que diu l'estudi del CEO, el que més preocupa al catalans són temes que de manera directe estan relacionats amb el finançament. No s'ha sabut lligar la realitat econòmica de la població amb la necessitat d'un millor finançament r Catalunya. Encara i som a temps però, encara és pot redreçar, però caldrà fer una mica més de pedagogia i una mica menys de propaganda per veure qui negocia millor aquest finançament. Cal un bon finançament, i cal que la gent recolzi a la nostra classe política per tal d'aconseguir-ho.