dissabte, 7 de febrer de 2009

A la recerca de la il·lusió perduda


Al super-clàssic d'Indiana Jones, l'aventurer Harrison Ford buscava desesperadament l'Arca Perduda. El seu motiu era noble: aconseguir arribar abans que se n'apoderessin els nazis, els quals tenien objectius bastant menys nobles que els de l'aventurer. Avui en dia el nostre arc parlamentari i polític sembla ple d'imitadors maldestres d'Indiana Jones. No dubto de la seva bona voluntat, però si constato la seva - potser hauria de dir 'nostra' ? - poca fortuna. En aquest cas tots busquem aquesta particular arca: la il·lusió perduda en un projecte col·lectiu.
Llegeixo els diaris d'avui i constato com també hi ha qui pretén comprar una imitació de joguina d'aquesta 'arca' en un supermercat. La última en practicar-ho és Alícia Sànchez Camacho, del PP de Catalunya. I ho fa adquirint el producte de moda: Obama. Us recomano que cliqueu l'enllaç i visualitzeu el video de campanya - simplement no té pèrdua - . No sé si Obama cobra drets d'imatge per tothom que vol utilitzar la seva imatge. Si és així, en pocs mesos podrà finançar tot el deute de l'administració americana. La il·lusió importada o la il·lusió d'imitació no funciona. No es tracta de trobar l'Obama català o catalana. L'exercici per recuperar la il·lusió perduda és força més difícil i entenc que a molta gent li pugui fer molta mandra: reinventar les bases a través de les quals es fa política avui en dia. 'El que no entenen els cínics és que el terreny que trepitgen ha canviat' deia Obama en el seu discurs de presa de possessió. No es tracta de citar les seves paraules com un mantra, sinó d'aplicar-les. I això ens porta a una recepta senzilla però que la majoria no està en disposició ni capacitada per elaborar: honestedat, fermesa i amplitud de mires.
Mentre la il·lusió perduda es busqui per aconseguir més vots tindrà una credibilitat 0. L'Arca que referencia el clàssic d'Indiana Jones tenia poders llegendaris: aturar el curs dels rius i aixafar muntanyes, i destruir exèrcits sencers. Durant la campanya de Josué per envair la ciutat de Jericó, l'Antic Testament narra la història de l'Arca i de l'exèrcit: durant sis dies seguits un grup de sacerdots rodejar la ciutat portant l'Arca a les espatlles, al setè dia després de fer set voltes feren sonar les seves trompetes i els murs de Jericó caigueren. La il·lusió fa tot això i més. Fins i tot és capaç de fer-nos sortir reforçats d'una crisi econòmica com l'actual. Però per això fan falta més constructors i menys il·lusionistes. Fa pocs dies un bon amic em deia que a aquest món hi hem vingut a construir - una família, un grup d'amics, un projecte o un país -. Jo hi estic molt d'acord. Estic segur que tard o d'hora ressonaran les trompetes per tot Catalunya. Serà el senyal que ha arribat l'hora dels constructors.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Tant de bó sigui veritat i vinguin d'una vegada els constructors. Els il·lusionistes que desaparèguin i comencem entre tots a fer ciment amb idees bones ja que és l'esperança perquè un bon constructor pugui fer bones obres sòlides per Catalunya.

Salut,

Companion battle.