dissabte, 7 de març de 2009

Contra la crisi, capital social

Ahir vaig estar en un dinar molt interessant. Un dinar amb un grup d'empresaris. Diria que és un grup d'empresaris privilegiats, no pas perquè no estiguin patint la crisi, sinó perquè durant els últims temps 'han fet els deures': la majoria internacionalitza més d'un 50% de la seva producció i la major part de la producció és innovadora per naturalesa, incorporant personal investigador al si de les seves empreses. Evidentment no són aliens a la terrible restricció de liquiditat que atenalla a la major part d'empreses, però seguint la faula dels tres porquets, ells han construit una casa de maons i no pas de palla. I amb les ràfagues de vent que saccejen tot el país, sempre s'agraeix estar en una casa amb fonaments sòlids.

Es van comentar coses que es van comentar, en destacaria diveses. Per exemple el protagonisme i la tensió que viuen avui en dia les unitats comercials de les empreses. Feia anys que moltes empreses no prestaven tanta atenció i tant continuada sobre la cartera de comandes. Qualsevol dia en pot caure alguna i mantenir els clients ja no es pot donar per suposat, sinó que requereix una atenció constant. Un fet insòlit en els últims anys de bonança, fins i tot per aquest grup d'empreses que encara poden mirar el futur amb certa confiança.

I precisament aquest factor, la confiança, apareix com el comú denominador que garanteix la supervivència en els pròxims temps, no només d'una empresa sinó també d'un país. Línies de crèdit que no es renoven 'simplement' perquè alguna de les empreses amb les que es treballa presenta alguna sospita que podria estar passant per alguna dificultat, comitès d'empresa que es planten perquè veuen com la direcció de l'empresa pot estar aprofitant-se de la conjuntura recessiva per collar més del compte als treballadors, o empreses que simplement han esgotat la paciència esperant les mesures de xoc que poden adoptar des dels Governs. Reaccions comprensibles i generalitzades, però que ens fan cada vegada més fràgils per aguantar el temporal.

Afortunadament, sempre apareixen llums d'esperança: clarianes que mostren com les coses es poden aconseguir fer d'una altra manera, per difícils que semblin. Una d'aquestes l'explicava un empresari que treballa en el camp dels aïllants i la fibra de vidre. Han aconseguit reduïr els seus costos gairebé un 30%. Com ho han fet ? En gran part perquè tota la plantilla s'ha reduït el sou (incloent-hi tots els directius). Aquestes mesures, que evidentment no són cap solució a llarg termini, només es poden aplicar amb una gran dosi de confiança i compromís per totes les parts. I quan tothom ha de renunciar a una part de quelcom tant vital i primari com és el sou no és gens fàcil: diu molt a favor dels treballadors i també dels empresaris que s'han fet merèixer aquesta confiança. El compromís, l'esforç i la capacitat de sacrifici és molt més gratificant quan forma part d'un projecte col·lectiu i tothom és capaç d'aguantar el cop sense evadir la seva part de responsabilitat. Crec que d'això se'n diu capital social. Potser hauríem de començar a fer una forta inversió en aquest intangible, perquè sovint es fa difícil construir sense disposar-ne de ni tant sols una mica.