divendres, 17 d’abril de 2009

L'Hora P

Ahir vaig ser conscient que alguna cosa anòmala estava passant. Vaig arribar 10 minuts tard a la conferència d'en Joan Puigcercós a l'Auditori i em van dir que no hi havia llocs tot i haver-lo reservat prèviament. Certament aquella conferència havia generat una gran expectació tot i que jo llavors no sabia exactament el perquè.

Pocs minuts després vaig saber que s'havia filtrat la notícia que Carod Rovira anunciaria públicament el seu suport a la candidatura de Joan Puigcercós a les eleccions al Parlament de Catalunya. Una bona notícia. La diplomàcia i els pactes són símptoma de maduresa democràtica. I practicar-la amb elegància i respecte encara més. Probablement ahir Esquerra es va fer una mica més gran només per això.

La declaració d'ahir marca un abans i un després. Però no necessàriament per Esquerra sinó per Joan Puigcercós. El lideratge i el carisma té quelcom d'innat, que no s'ensenya ni s'aprèn sinó que surt de dins i es desprèn. Ell els té, i això implica una gran sort però a la vegada una gran responsabilitat. I el suport de Carod ofereix una gran dosi suplementària d'oportunitats i responsabilitats per parts iguals.

L'oportunitat de cohesionar les sensibilitats del partit: un repte no gens senzill però pel qual probablement sigui l'únic capacitat per aconseguir-ho. L'oportunitat de generar esperança en un entorn sobiranista que busca aigua enmig del desert. L'oportunitat de ser una cara nova (com a candidat) en unes autonòmiques que presenten un pronòstic incert: en 'timing', en entorn polític i en el comportament del vot sobiranista.

L'altra cara de la moneda són les responsabilitats que comporta. No és fàcil que molta gent esperi coses de tu que moltes vegades són contradictòries. Nó és fàcil concentrar tots els focus d'atenció i estar sempre a l'alçada. Carod-Rovira ho ha fet durants molts anys amb èxits destacabilíssims. Un èxit col·lectiu, certament, però assumint-ne el lideratge. I també la responsabilitat dels errors.

Tenir l'oportunitat de demanar la confiança dels ciutadans per presidir el Govern d'un país vol dir haver de definir un projecte amb majúscules. Un projecte que ja el té definit al sí del partit, però que caldrà que hi marqui de forma pronunciada la seva emprempta. L'empatia, la seducció i l'olfacte polític són armes que caldrà reforçar amb l'estratègia a llarg termini i la contundència. Té molta sort (no tothom la té) de tenir molta gent que se l'estima per ajudar-lo. Només falta que es coroni rei del nou projecte republicà. No hi ha dubte que és l'hora P. L'hora de Joan Puigcercós.

1 comentaris:

viero ha dit...

Estimat amic, avui si que em veig capacitat de comentar aquesta encesa escomesa a favor del personatge. M'ha agradat especialment la coda final... M'agradaria pensar que, d'alguna manera, sintetitzes l'ànim del col·lectiu en pensar que, realment, l'hora és arribada i el "Mesíes" redimirà els "pecats" d'aquells qua amb alguna atzagaiada, com diria l'amic Pasqual, han mermat la confiança de l'humil poble il·usionat. D'altra banda, també m'agradaria pensar que "l'amic Joan" serà capaç de congeniar les diferents voluntats tangents que, amb un ànim maldestre, han aconseguit postrar al sofà la "gran família" de les esquerres. Si l'hora P és arribada, que no sigui "la rauxa dels condemnats". Malgrat tot, plena confiança en l'amic Joan.