dilluns, 24 d’agost de 2009

Redescobrint Barcelona

Avui he seguit el meu instint i m'ha sortit bé. Al sortir de la feina he agafat la moto i he pujat al Tibidabo a veure la posta de sol. En aquestes últimes tardes d'agost, encara no en plena voragine, encara es poden fer aquestes coses. Sembla mentida com tenint-ho tant a l'abast feia tants anys que no hi anava. Feia temps que no contemplava una vista tant espectacular i panoràmica de Barcelona. No em fa res dir que estic bojament enamorat de la meva ciutat.

Pujar al Tibidabo ha estat una regressió al passat en tots els sentits. Primer per constatar com el que havia estat de ben petit un espectacular parc d'atraccions et pot semblar ara quelcom tant petit i abastable. Després, perquè un cop hi ets, tens la sensació com si el temps s'hagués aturat: les atraccions, l'estètica, els entorns de l'arrabassada...suposo que tot plegat constitueix també part del seu encant.
Per aprofitar la visita no m'he pogut estar de fer una cosa que mai havia fet - tot i haver viscut més de 30 anys a Barcelona - : pujar al capdamunt del temple. A part de gaudir de les vistes m'he buscat un guia improvitzat: un salesià que m'ha explicat molt amablement i amb sorprenent emoció la història del temple i que a la vegada m'ha recordat les similituds amb Jericó que van motivar la seva denominació. Tot es remonta a les següents cites bíbliques: "…et dixit illi haec tibi omnia dabo si cadens adoraveris me" — "I li va dir: Et donaré tot això si et prosternes i m'adores" (Mateu 4:9); "…et ait ei tibi dabo potestatem hanc universam et gloriam illorum quia mihi tradita sunt et cui volo do illa" — "I li va dir Satanàs: Et donaré tot el poder i la glòria d'aquests regnes, perquè a mi m'han estat entregats i la dono a qui vull." (Lluc 4:6).
M'ha explicat en posat transcendental el salesià que la lliçó d'aquestes cites bíbliques és que 'gairebé totes les incitacions al mal apel·len al nostre amor propi'. En fi, no sóc creient, però de tot se'n pot aprendre alguna cosa...