dimecres, 30 de desembre de 2009

A volar pel 2010

No sé si us passa però per mi finals d'any és un bon moment per fer balanç. Per veure les coses que t'han passat. El que has viscut i el que has après. I, en certa manera, per assimilar totes les experiències i treure'n el millor de cadascuna. De les coses que has fet bé, però sobretot d'aquelles que no has fet tant bé, que és de les que més se n'aprèn. Una persona molt especial em va dir que les persones no canvien, en el millor dels casos evolucionen. Bé, doncs el 2010 és una excusa perfecta per evolucionar!
Com resumir les lliçons apreses ? Complicat, però miraré de resumir-ho en tres conceptes:
1. Acceptació. Acceptar que hi ha coses que no depenen d'un mateix, ni del teu esforç ni de la teva bona voluntat. Són així i ja està. Intentar canviar-les és com donar cops de cap contra la paret. Això no implica ser conformista, sinó entendre que el nostre entorn el determinen moltes més coses que la nostra voluntat. I que el desig no satisfet no s'ha de traduir en frustració. Aprendre a acceptar que certes situacions no donen més de si, o a apreciar i estimar les persones tal com són t'aporta molta pau. Us ho recomano. I, en certa manera, és un exercici d'humilitat.
2. Amor. Quin tema tant complicat i tant apassionant a la vegada! Com em va dir un molt bon amic, no hi ha cap paraula que a la vegada vulgui dir tantes coses... Potser més important que entendre què vol dir ho és encara més saber quins són els motors que el mouen. I això vol dir conèixer-se molt a un mateix i ser sincer, que no és fàcil. Es pot estimar per molts motius: pel simple fet de ser estimat, per pur enamorament o fins i tot per gratitut. Potser l'estimació més satisfactòria, a part de necessitar estimar-te a tu mateix, és aquella que parteix del coneixement personal - de quins són els teus propis motors - i d'acceptar la naturalesa d'aquella persona a qui estimes - més que no projectar les teves pròpies il·lusions -. I això no sempre és fàcil. Especialment quan t'enamores!

3. Apostar. Apostar per tu mateix és la millor garantia d'èxit. La confiança i la seguretat personal sorgeixen d'un mateix i de la teva pròpia experiència. No esperis que ningú confii en tu sinó has fet prèviament una aposta per tu mateix. Apostar vol dir moltes vegades arriscar. Arriscar a que la gent no sempre respongui com esperes, a poder equivocar-te, fins i tot a poder fer-te mal. Però sense risc no hi ha superació ni noves experiències. La comoditat és la millor garantia de mai no superar els teus propis límits, i fins i tot de no conèixer-los mai! Apostar per un mateix també és entendre que només depèn de tu com veus la vida i que, com li passava a la princesa Alma, si alguna vegada veus les coses grises potser no és perquè els vidres del palau estiguin bruts...
En definitiva, bons elements per començar el 2010 amb unes quantes coses apreses! Que no són garantia de no tornar-se a equivocar. Si l'any passat començàvem a navegar pel 2009, aquest any arrenquem el vol del 2010!




dijous, 24 de desembre de 2009

Bon nadal!



Ja tenim el Nadal aquí altra vegada. No saps ben bé com, però per aquestes dates tot es posa en ordre. O si més no hi ha una treva als conflictes oberts. Com si ser generós i magnànim uns dies estigués a l'abast de tothom, però no més.

El millor de Nadal és l'exercici de simplificació que suposa. La claredat amb la que pots identificar la gent que t'estimes i t'importa de veritat i fer que tota la resta passi a un segon pla. Back to the basics, un exercici saludable de recordar quins són els nostres pilars.

És per això que molts per aquestes dates noten més les absències i els que ja no hi són, i a la vegada n'hi ha molts d'altres que potser descobreixen que troben a faltar algú més del que es pensaven. Una autèntica catarsi introspectiva!

Bé, si feu introspecció que sigui serena, disfruteu amb els que més us estimen i vigileu la sinceritat de les sobretaules... No, no us enganyeu, la sinceritat no sempre és bona, i menys en sobrataules familiars amb certa càrrega etílica !

diumenge, 20 de desembre de 2009

Paul Samuelson: un eclèctic genial per un món complex

El passat 13 de desembre ens va deixar l'economista Paul Samuelson, guardonat amb un Premi Nobel el 1970. Un fet rellevant no només per haver estat un dels economistes més influents del s.XX sinó per l'absoluta vigència de la seva obra en una conjuntura com l'actual.
A part de les seves valiosíssimes aportacions en el camp de l'economia pública, internacional i els models de comportament del consumidor, Samuelson se'l pot considerar un dels pares de l'economia neoclàssica moderna. Fou capaç de sintetitzar, des d'una perspectiva analítica i no dogmàtica, els principis neoclàssics - més liberals - amb els principis keynesians - més favorables a la intervenció pública -. Potser el que resumeix d'una manera més clara el seu pensament econòmic es resumeix en una frase d'un recent article seu publicat a EL PAIS, on afirma, arran de les alternatives polítiques per a reactivar l'economia: 'Karl Marx y Milton Friedman estan equivocats, cadascú a la seva manera, i cap dels dos pot acomplir prolongadament la promesa de sostenir estàndards de vida estables i creixents'. Com afirmava Samuelson, demostrant que no només era insultantment intel·ligent sinó també molt llest: 'Sóc eclèctic perquè la naturalesa i la realitat ho són'. Aquesta afirmació diu molt d'algú que va treballar tants anys aportant mètode i nous instruments matemàtics d'anàlisi a l'economia.
Si alguna lliço ens deixa Samuelson, doncs, és la necessitat de trobar respostes i noves formes d'analitzar una realitat - no només l'econòmica - cada vegada més complexa i rica en matisos. Les respostes meridianes a qüestions complexes ens tranquilitzen però no ens solucionen res a mig termini.
Tafanejar a la biografia d'aquest mestre també m'ha permès descobrir la seva vessant humana, certament interessant i que traspúa una humilitat admirable. Del seu article 'Com em vaig convertir en un economista' en destaquen tres frases que val la pena assenyalar.
1. 'Afortuntat? Si. Tota la vida he estat al lloc adequat al moment adequat'
2. 'Mai menystinguis la importància de trobar aviat a la vida aquella feina que per a tu és un joc. És el que pot convertir el sentiment de fracàs en un lluita satisfactòria'
3. I per acabar 'sempre m'he sentit sobrerecompensat per fer una feina que per a mi era pura diversió'.