diumenge, 28 de febrer de 2010

Big Monday!

Aquest dilluns serà un gran dilluns. A les 19.30h presentem públicament al MNAC la nova institució de foment a la recerca a Catalunya amb la presència de més de 300 personalitats del sector de la recerca. Un dia sens dubte important després de mesos de treballar en aquest projecte i que dóna compliment a un dels mandats del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI). De ben segur que el dilluns es parlarà de moltes coses - per exemple, dels resultats de la segona onada de consultes populars -, però per mi i pels molts dels que hi hem estat implicats aquesta serà la més important.


Demà serà un punt de partida - més que no final - d'un nou instrument per a implementar les polítiques de recerca que ens ha de ser útil a tots: des del Govern - actuals i futurs - als investigadors - els que realment n'han de ser els actors principals - i al conjunt de la societat - en la mesura que l'aposta per a la recerca és una aposta per un nou model de creixement i societat -.



He de reconèixer que construir projectes com aquest en un moment com l'actual és especialment gratificant. Superar les inèrcies adquirides no és fàcil i portar a la pràctica reorganitzacions institucionals comporta la seva complexitat. Però el resultat s'ho val. La sensació d'estar construint futur sempre guanya ja que, per bé que sonar exagerat, és també una manera de fer país. I més enllà de la rendibilitat política a curt termini, és necessari també posar bases sòlides que ens facin servei i millorin la nostra estructura de Govern.


Canvis que volen estrategues, bons arquitectes i bons constructors, però també mestres d'obra i electricistes que garanteixin que s'engegui la llum i que tot plegat funcioni. I són aquests petits detalls, l'entendre en aquest cas que el treball i motivació diària de les més de 70 persones que tirarem endavant aquesta nova institució és imprescindible, que converteix els projectes col·lectius en motivacions personals. Es parla força de lideratges col·lectius - imprescindibles - , però aconseguir (i no és senzill) que tothom assumeixi que des de la seva feina diària també transforma la realitat, com diu l'anunci, no té preu.

dissabte, 20 de febrer de 2010

Europa serà cristiana o no serà?

El passat dijous vaig assistir a una conferència organitzada per la càtedra de lideratges d'ESADE de Javier Solana, amb la participació de Jordi Pujol. Javier Solana sempre m'ha semblat un dels polítics espanyols més capaços, tot i que us he de dir que la intervenció que em va semblar més interessant és la del President Pujol. Dijous passat a ESADE va tornar a demostrar que és una bèstia - no només un animal - polític. Capaç d'abordar qüestions complexes i apropar-les a la gent. A través d'un esquema mental i un estil molt propi, en el que potser no tothom hi està d'acord, però que és el que el fa realment autèntic.

Jordi Pujol en la cloenda de l'acte es va permetre ser políticament incorrecte. Ara ho pot ser més que mai. Va voler aprofundir en un dels temes oberts per una de les preguntes que des del públic es va fer a Javier Solana sobre la possibilitat que Turquia passés a formar part de la UE. En la seva resposta, Solana va plantejar la dificultat que suposava que els eventuals representants turcs al Parlament Europeu es convertissin en el grup més nombrós, superant els alemanys. En aquest moment, Pujol no va poder evitar explicar una conversa que sobre aquest tema havia tingut amb el llavors Ministre d'Exteriors Francisco Fernández Ordóñez.

Segons l'ex president, Fernández Ordóñez descartava la possibilitat d'integrar Turquia a Europa per dos motius: en primer lloc, perquè era una població molt nombrosa. Però en segon - i el més polèmic de tots - perquè Turquia era de cultura musulmana, mentre gairebé tots els estats membres són de tradició cristiana. I socialment, en un context europeu, seria difícilment acceptable. 'Bòsnia també és de cultura musulmana, però no és tant gran' deia Solana. Aquesta qüestió em va deixar força perplex i són aquell tipus de plantejaments que es fan en política internacional i que posen a prova el multiculturalisme de butxaca.

Solana també deia que llegíem molt poca història. I sense la història no es pot entendre el perquè de moltes coses. La multiculturalitat i el laïcisme sovint es barregen amb el substrat cultural de les nacions, i potser estem cometent massa sovint aquest error. Probablement avancem - i és bo que sigui així - cap a una societat cada vegada més multicultural, però sovint no faria mal tenir present d'on venim. I a partir d'aquí trobar tots els punts d'encontre possibles més que no remarcar-ne les diferències. Però el que no podem fer és abocar-nos a la ignorància via un fonamentalisme laïc o el multiculturalisme estètic.

Última perla de la conferència...una cita de Fernández Ordóñez feta per Jordi Pujol. 'Los valores occidentales ya han perdido frente al del resto de culturas, como la musulmana'. Quan li van preguntar el 'perquè' va dir: 'Porqué ellos creen en lo suyo, y aquí ya no creemos en nada'