diumenge, 14 de març de 2010

Consultes i nous sobiranismes


No hi ha cap mena de dubte que les consultes sobre el dret a decidir han obert una nova variable en el panorama polític català obrint el posicionament explícit sobre la independència de Catalunya. Una realitat molt més transversal i complexa del que a primer cop d'ull ens poguem pensar.

En aquest sentit, val molt la pena llegir-nos l'article d'Ivan Serrano a l'última edició de la revista EINES de la Fundació Irla - per cert, potser un dels millors exemplars en qualitat d'articles de la revista -. Serrano ens explica com actualment, amb l'explicitació de la variable independentista, els matisos del vot i opinió de l'àmbit sobirantista són importants i no podem simplificar. Per a explicar-ho utilitza un esquema teòric molt interessant que anomena 'els tres cercles del sobiranisme', que a partir de dades estadístiques - del CEO i de la UOC - se superposen però ni molt menys coincideixen de forma total. Un d'aquests cercles estaria format pels votants dels partits formalment considerats com a sobiranistes - Esquerra i CiU -, el segon pels qui es mostren favorables a la independència de Catalunya, i el tercer pels qui se senten més catalans que espanyols - o únicament catalans -.

De l'anàlisi dels tres cercles - que aconsello de veure si es vol entendre alguna cosa - se'n desprenen algunes constatacions interessants:


1. Que al voltant d'un 45% de la població
ni vota partits sobiranistes, ni se sent particularment més català que espanyol ni votaria que si en una consulta sobre la independència de Catalunya. Gairebé la meitat de la població, cal no oblidar-ho.


2. Que l'arquetip clàssic - superposició dels tres cercles - només representa el 9% de la població
: votant de CiU o Esquerra, favorable a la independència i que se sent únicament català o més català que espanyol.


3. Alternativament, hi ha un altre 47% de la població que combina de forma variable aquestes tres condicions
. Per exemple, hi ha un 9% de persones favorables a la independència i que no voten cap de les dues formes que formalment considerem sobiranistes - hi ha també un percentatge d'independentistes, per exemple, que voten el PSC -. O bé, un 29% que se senten més catalans que espanyols però que no són favorables a la independència.


Veure aquestes dades i analitzar la 'superposició imperfecte' dels tres cercles del sobiranisme ens obliga a evitar les simplificacions i lectures fàcils. Per altra banda se'ns plantegen dues línies de treball si es vol arribar a assolir una majoria independentista: que aquest 45% cada vegada pugui ser més permeable a plantejaments sobiranistes - i això s'aconsegueix amb plantejaments inclusius poc endogàmics - i, per l'altra, que els qui se senten més catalans que espanyols visulatzin la independència com una alternativa desitjable i possible. I en aquest última part, l'organització de les consultes per a portar aquest debat al públic general és, ja de per si, una bona notícia.