diumenge, 21 de març de 2010

Crisi econòmica i com canviar el món...


Ahir em van convidar a moderar un debat molt interessant sobre la crisi econòmica en el marc d'una campanya iniciada per les joventuts d'esquerra republicana (JERC) ara fa un any i mig. L'objectiu era canviar el punt de vista des d'on acostumem a valorar les polítiques - les que fan o les que no es fan - i procurar adoptar un rol propositiu des de la base, fent aflorar les contradiccions i la complexitat de proposar solucions des de la perspectiva de Govern.


L'objectiu no era que sortissin receptes miraculoses contra la crisi sinó que qualsevol mesura en política econòmica és complexa per les seves múltiples conseqüències i restriccions. La necessitat de treballar en un doble horitzó - el curt i el llarg termini -, la dificultat de disposar de majors ingressos públics, les conseqüències de l'endeutament o la conveniència de disposar d'un mercat laboral més flexible i menys dual - entre la contractació temporal i indefinida - evitant la pèrdua de drets als treballadors i fent possible una major generació d'ocupació són alguns dels temes que vàrem poder tractar.


Evidenciar aquesta complexitat i treballar sobre aquesta base és un exercici molt sa. I no suposa conformar-se amb la realitat que ens toca viure, sinó voler transformar des de bases reals. Voler ignorar que hem de tenir en compte la política fiscal d'altres països, que les empreses han de ser la base del creixement futur i busquen eminentment el seu propi benefici, o que els recursos per finançar polítiques públiques són finits simplifica força les coses, però no ens aporta alternatives reals - o si més no factibles -.

Cal trobar l'equilibri - i no sempre és fàcil - entre treballar en base a la realitat de partida i l'horitzó de cap el que volem que sigui el món en els propers anys.