diumenge, 11 d’abril de 2010

És Catalunya d'esquerres?

Últimament em trobo en converses amb gent que es qüestiona si avui en dia hi ha diferències significatives entre ser d'esquerres i ser de dretes. I fins a quin punt Catalunya es pot considerar un país d'esquerres o bé és part del discurs políticament correcte. Si fem un cop d'ull a les dades més recents - Baròmetre d'Opinió Pública del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del passat febrer - trobem algunes d'aquestes respostes, i amb algun anàlisi posterior en podríem trobar més.

Des d'un punt de vista estrictament descriptiu, quan es demana a les catalanes i catalans que ubiquin la seva ideologia política en una escala entre l'extrema esquerra (0) i l'extrema dreta (7) se situen de mitjana al 3,1. Essent conscients que s'assigna al centre-esquerra el valor 3 i el centre el valor 4, podríem dir que Catalunya es podria definir sociològicament com a notablement progressista. Cal assenyalar que aquesta mitjana no varia en funció del sexe - idèntica mitjana entre dones i homes - però si per grups d'edat - d'un 3,04 entre els joves entre 18 i 34 anys i 3,49 entre els més grans de 65 anys -. Aquesta sensació de biaix progressista es reafirma en la comparativa internacional: fa pocs dies el col·lectiu d'anàlisi política El Pati Descobert destacava com les societats catalana i vasca se situaven com una de les més d'esquerres a l'àmbit europeu a partir dels resultats de la última Enquesta Social Europea.

La difuminació general i al nostre entorn de la distinció entre esquerra i dreta no sembla presentar cap tipus d'evidència. Únicament el 10% d'enquestats declaren no saber situar-se en aquesta escala, i poc més del 5% no contesten. La resta no sembla presentar dubtes per situar-se en les diferents categories - extrema dreta (7), dreta (6), centre dreta (5), centre (4), centre esquerra (3), esquerra (2) i extrema esquerra (1) -. Per altra banda, si ho creuem pel record de vot de les últimes autonòmiques - és a dir, com es classifiquen en l'escala dreta/esquerra segons el que hagin votat - es detecta una disparitat considerable entre els partits catalans amb representació parlamentària.


Els tons blaus representen el percentatge de vots de centre dreta, dreta i extrema dreta, els grocs de centre, i els tons vermells representen el centre esquerra, l'esquerra i l'extrema esquerra. Alguns aspectes que són interessants destacar:

1) L'homogeneïtat ideològica en l'eix esquerra-dreta entre els votants dels partits que conformen l'actual Govern, que contrasta amb la imatge simplificada que s'ha volgut atribuïr d'aliança merament oportunista.

2) L'heterogeneïtat interna entre els votants de tots els partits - votants que se situen a la dreta i que voten partits amb un posicionament d'esquerres i viceversa -, per bé que amb patrons majoritaris força diferenciats. És destacable el perfil ideològic del votant de ciutadans, que se situa com l'opció política en la que els seus votants es defineixen més centristes - sumant els que s'ubiquen al centre esquerra, el centre i al centre esquerra -.

Potser la gran pregunta que faltaria respondre amb més claredat és fins a quin punt tothom entén el mateix per ser d'esquerres o de dretes, fet que no està gens clar. Un exercici que seria interessant de fer, per col·lectius com el del Pati Descobert, és fer un creuament amb les microdades del CEO entre com se sitúen a l'escala esquerra-dreta i quins són els que es consideren que són els principals problemes que té Catalunya. El nivell de priorització com a problemes de país d'aspectes com la immigració, l'accés a l'habitatge o la inseguretat ciutadana ens poden aportar una mica de llum per constatar si hi ha diferències de calat entre l'agenda política de 'dretes' i 'd'esquerres' i en quins aspectes són més marcades.



1 comentaris:

Miquel Duran ha dit...

Tens raó, en l'àmbit de política una cosa és (en relació a la posició esquerra-dreta o nacionalitsta català-no nacionalista) (1) El que s'és; (2) El que es creu que s'és; (3) El que els altres creu que som; i (4) El que creiem que els altres creuen que som.

Ple que fa al tema nacionalista, no caldria fer un eix (aquí) nacionalista espanyol - federalista proespanyol - internacionalista - federalista procatalà - nacionalista català? Per exemple.