diumenge, 18 d’abril de 2010

Tribunal Constitucional: poder absolut o debilitat interna?

Aquest divendres hem sabut que sembla que caldrà esperar una miqueta més per a conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de l'Estatut. Fa mesos que estem pendents d'aquesta espasa de Democles, la ultima etapa d'un procés paulaté de degradació del text i del procés estatutari. Fa tant de temps que no em veig capaç de preveure amb exactitud qui està especulant amb una sentència molt probablement desfavorable, si a la majoria de catalans els queda capacitat d'indignació i quines seran les seves conseqüències polítiques.

Ja em perdonareu, pero a mi em sembla que el debat sobre la legitimitat i la necessitat de renovació del Tribunal Constitucional em sembla del tot secundari, per bé que no deixa de ser important en un suposat 'Estat de Dret'. El que sembla clar és que la sentència del Consitucional marca clarament un final d'etapa. Sigui quina sigui la sentència i les derivades que comporti representarà l'escenificació de l'esgotament polític d'aquest Nou Estatut, tot un paradigma de degradació accelerada d'un procés que havia de ser constituent que d'aquí uns anys segur que serà estudiat com a tal pels estudiants o doctorants en ciència política. El que em sembla clar es que com a país caldrà una introsprecció força profunda, tot i que probablement no tant simple i meridiana com plantegen alguns dels nostres representants polítics. Crec fermament que aquest 'final d'etapa' no beneficia a ningú en la mesura que cap partit se'n pot desentendre i pretendre practicar el 'nosaltres ja ho deiem' resulta molt poc creïble fins i tot per aquells que volen aparèixer com a nous actors a l'arc parlamentari català.

Encara que resulti una afirmació poc operativa, molt òbvia i un pèl romàntica, em fa pena veure el futur polític del meu pais pendent de la sentència del Tribunal Constitucional. I em plantejo si aquest fet només depèn de la legalitat vigent o de la naturalesa de l'Estat de Dret espanyol, o si hi ha alguna cosa més. I em temo que, sense voler minimitzar els condicionants d'aquesta legalitat, estem atorgant al Tribunal Constitucional un poder politic desmesurat. Em fa por que, canalitzant la nostra indignació contra els magistrats estiguem ocultant el que realment ens fa ràbia: la nostra poca cohesió interna i capacitat de reacció unitària davant d'una sentència d'un Tribunal que, en el fons, hauria d'estar també al nostre servei.

1 comentaris:

Gerard ha dit...

Ep Albert, soc per Barcelona aquests dies pero no trobo el teu email per enlloc. Si vols comentar la jugada, digues-me quelcom.
Gerard Padro