dissabte, 3 d’abril de 2010

Fuga de cervells?


El passat dimarts vaig tenir ocasió de participar en una tertúlia al Matí de Catalunya Ràdio sobre 'la fuga de cervells' al nostre país, conjuntament amb tres investigadors. És una realitat que, de la mateixa manera que havia fet un dels convidats, moltes investigadores i investigadors troben millors condicions - retributives però sobretot d'entorn - per desenvolupar la seva tasca fora de Catalunya. Però el concepte de 'fuga de cervells' és una mica esbiaixat ja que només es fixa en una cara de la moneda. Són molts també els investigadors que venen a les nostres universitats o centres de recerca alguns ja posicionats a la primera divisió europea i internacional. Si ens fixem en el balanç global, a partir de les últimes dades de l'INE, veiem com el nombre d'investigadors a Catalunya - en equivalència a dedicació plena - ha augmentat gairebé un 20% del 2005 al 2008, passant de poc més de 22.000 a més de 26.000 persones en dedicació complerta a la investigació.

Si fem una valoració també cal fer-la sobre la qualitat de la recerca que realitzen i de l'excel·lència dels nostres investigadors. I si fem un com d'ull a les convocatòries dels últims tres anys (2007-2009) de l'European Research Council (ERC) - Starting Grants i Advanced Grants - que premia als millors investigadors i projectes de recerca frontera europeus, en sortim molt ben parats. De les 1.001 privilegiades beques concedides aquests anys a la UE, 40 foren per investigadores i investigadors que treballen a Catalunya - un percentatge significativament més alt que el pes que tenim en renda -. A tot l'Estat Espanyol se'n concediren 66, el que vol dir que Catalunya concentrà el 60% dels recercaires becats. Uns resultats que, també cal dir-ho, són el fruit de les polítiques de suport a la recerca desenvolupades ara fa uns 10 anys, com les convocatòries ICREA o el programa de centres de recerca CERCA finançats pel Govern, ambdós fent un especial ènfasi en primar la recerca d'excel·lència.

Ara bé, també és cert que la bondat de l'anàlisi 'macro' no sempre és consistent amb la realitat 'micro' de moltes i molts. Hi ha moltes joves investigadores i investigadors que volen tornar a treballar a Catalunya i no poden, que encara veuen com el mercat laboral català de la recerca és massa opac i estàtic en comparació als veïns europeus i els molts sacrificis que comporta - en temps i esforç - fer-se un petit lloc i nom al nostre mapa de recerca. És per això que des de Talència creiem que cal millorar els instruments de suport a la formació i consolidació de nous investigadors, sempre essent conscients que el suport públic ha d'estar destinat a premiar l'excel·lència -aquells que són millors, no totes i tots els que s'hi dediquen - i tenint en compte que la capacitat d'absorció d'investigadors del nostre sistema d'RDI - públic i privat - no és infinita.