diumenge, 2 de maig de 2010

Crisi i debilitat europea


L'actual crisi econòmica i especialment la necessitat de rescat de l'economia grega han evidenciat que la cohesió de la Unió Europea potser és força més dèbil del que havíem imaginat. Tal i com mostren les primeres pàgines d'avui de LA VANGUARDIA, França s'ha sumat a les veus crítiques d'Alemanya que posen en dubte la capacitat de Grècia de canviar unes polítiques econòmiques que els han dut fins aquí.

Tot sembla indicar que l'actual crisi econòmica ha creat una primera escletxa entre l'Europa 'rica' - en un primer símptoma de recuperació de l'eix franco-alemany - i l'Europa 'pobra' o dels anomenats PIGS - Portugal, Italy, Greece and Spain - que han constituit el pilar més bàsic de les polítiques de cohesió. Les enquestes del Financial Times en són una mostra prou aclaridora. El recolzament de l'opinió pública de l'ajuda dels diferents estats membres a Grècia sembla respondre a una lògica empàtica. Els estats que presenten majors probabilitats de viure una situació semblant a la grega - com l'Estat Espanyol o Itàlia - mostren una opinió més favorable a ajudar Grècia. En canvi, Alemanya, Gran Bretanya - qui arrossega un major euroescepticisme històric - i França són els estats que mostren una opinió pública menys favorable a ajudar els grecs

Probablement aquesta crisi, tal i com va afirmar Pedro Solbes al Cercle Financer, és un bon moment per analitzar amb més rigor l'eficiència de la despesa i inversió pública, avaluar l'ús que se n'ha fet dels fons europeus per part dels principals estats beneficiaris, i potser establir-ne mecanismes de seguiment més efectius com una de les possibles claus per a recuperar la confiança en la construcció del projecte europeu.