dissabte, 22 de maig de 2010

Reformes estructurals vs patchwork comptable

Repassant l'Informe Mensual de la Caixa d'aquest mes de maig descobreixo un article amb un títol suggerent d'Àlex Ruiz titulat 'Temps de crisi, oportunitat de reforma econòmica?'. L'article cita un interessant estudi de l'OCDE que analitza 20 casos de reformes estructurals en diversos països, que sosté que els mercats laborals de productes i serveis són més proclius de ser reformats en temps de crisi econòmica com l'actual. Sembla de lògica que les reformes en profunditat siguin més fàcilment aplicables i acceptables quan s'evidencia una necessitat de canvi.

Ara bé, l'article també destaca la importància del com es s'implementen aquestes reformes per tal que tinguin un èxit. Per una banda, que responguin a un clar mandat electoral i que, preferentment, s'abordin als inicis de legislatura. En segon lloc, es constata que l'adopció de reformes estructurals requereixen terminis llargs. Com a exemple, la reforma del sistema de pensions francès, que va durar més d'un any precedits de dos anys de treball previ.


Les reformes proposades pel Govern ZP no segueixen cap d'aquestes receptes. Temeritat o inconsciència? Sense necessitat d'entrar en l'efecte redistributiu de les reformes - fet que ha indignat l'opinió pública pel contrast amb els 'causants' de la situació actual - plantejar reformes de gran abast sense garantir un ampli consens polític i social no només es pot considerar una actitud política suïcida sinó que les converteixen en inacceptables. Tots som capaços d'entendre que toca assumir ajustos importants per superar la situació actual, però és imprescindible que siguin percebuts com a necessaris i positius pel manteniment del nostre Estat del Benestar i la millora del nostre sistema de govern. Si es treballen més hores, o es cobra una pensió més baixa o els funcionaris cobren menys ha de ser per alguna cosa més que per equilibrar els pressupostos públics.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que les reformes proposades pel model d’en ZP son mesures del tot desmesurades poc pensades, poc respectuoses i amb poc tacte. El Govern Fiancés dos dels seus punts més destacats son l’augment de l’edat de jubilació i l’aportació major de les rentes més altes. Cosa que a l’Estat Espanyol els punts més forts entre d’altres son abaixar els sous dels funcionaris i congelar les pensions al pobres jubilats. El problema de tot aixó es la falta de previsió que ha tingut el Govern Espanyol durant aquest darrers anys . El que preocupa a la opinió pública son les continuades mentides del Govern dient que això no passaria fins que passa. La societat és conscient de que les mesures s’han de pendre, per pal•liar la crisi, però començant pels que més tenen tal com vol fer el Govern Francès. Òbviament a en ZP no l’interessa de moment, ja que tothom sap que si això ho fa d’immediat encara tindrà més enemics i això farà perdre més vots de cara a les eleccions. Amb tot això l’Estat del benestar de l’Espanya actual per a mi “mediocre i poc controlat” comparat amb d’altres països de la UE, és un estat del benestar que lamentablement va a la baixa tot per no fer els deures quan tocava i més quan els països veïns de la UE aconsellaven fer canvis estructurals de l’Economia Espanyola.

(Roger Martí)

Un peu fora ha dit...

Aquest article té alguna cosa a veure amb el defenestrament de Global Talent?