dissabte, 26 de juny de 2010

Innovació de crisi

Un dels tòpics més suats de l'economia de butxaca - de la càtedra de Karlsruhe que diria un bon amic, però no per això menys certs - ens diu que en temps de crisi cal innovar més que mai. És evident que una cosa és el que caldria fer i l'altra el que moltes empreses acaben fent.

Fa cosa d'un mes que en el marc de la presentació de l'estudi de l'OCDE sobre el sistema d'innovació català, Joaquim Oliveira, cap de la divisió de polítiques de desenvolupament regional d'aquest organisme internacional, ens deia que la innovació en temps de crisi era més atractiva ja que oferia taxes de retorn més altes. L'actual caiguda de la demanada feia que la inversió en innovació fos més barata i, en conseqüència, més rendible.

Les dades del 2009 de l'Innobarometer, primeres dades sobre el comportament innovador empresarial a la UE en any de plena crisi econòmica, no sembla que donin gaire crèdit a aquest major atractiu - o no és la raó que té més pes a l'hora de determinar el comportament de les empreses -. Tal i com mostra la gràfica elaborada pel Servei d'Estudis de la Caixa a l'Informe mensual d'aquest mes, en la majoria d'estats europeus són majoria les empreses que han reduït la seva despesa en innovació (barres blaves) respecte les que l'han augmentat (barres grogues).

Si ens fixem en aquells estats que presenten un millor balanç - com Suècia, Finlàndia, Suïssa o Dinamarca - podem inferir fàcilment que són els mateixos que compten amb un millor punt de partida. Fins a quin punt, doncs, la innovació té efectes acumulatius en base a un millor coneixement de l'expectativa de retorn de la inversió ? Probablement ens indiqui que el canvi de paradigma de creixement demanda un impuls encara més decidit per part dels estats que no han fet els deures i que han fonamentat el creixement dels últims anys en economia especulativa.