diumenge, 13 de juny de 2010

Reforma laboral?

El Govern Espanyol ha mainifestat explícitament quines són les seves mesures per a impulsar una reforma laboral. És sorprenent que existint un consens tant generalitzat sobre la necessitat de canvis profunds sobre el sistema de contractació, la proposta del Govern Espanyol hagi generat tanta controvèrsia i oposició. Probablement aquesta oposició té més a veure amb el com s'ha plantejat aquesta reforma - tal i com comentava fa unes setmanes - més que no pas amb el què. Part de la resposta la trobem si ens plantegem 3 preguntes bàsiques.

És necessària una reforma laboral? Jo crec que si i que, en molts aspectes, s'apunten canvis necessaris. Tot i que el que hagi sortit més a la llum pública sigui la voluntat de reduïr l'indemnització per acomiadament en cas de contractes indefinits, la proposta conté altres elements dirigits al foment de la contratació indefinida, a limitar l'abús de la contractació temporal i, en definitiva, a reduir l'escandalosa temporalitat del nostre mercat de treball. En aquest sentit, Guillermo de la Dehesa planteja encertadament en un article al PAIS les principals deficiències del mercat de treball a l'Estat. Un abús de la temporalitat que ha afectat particularment als joves, i que dificulta la seva emancipació i desplegament de les seves potencialitats. I per altra banda, un sistema de negociació col·lectiva massa allunyada de la realitat de l'empresa i els seus treballadors.

És suficient? Alguns experts consideren que aquesta reforma no aconseguirà solucionar la dualitat del mercat laboral: la gran dispartitat entre els diferents règims contractuals temporals i l'indefinit - comentat en post anterior -. Juan José Dolado, un dels experts estatals més reputats en economia laboral, aposta per un règim laboral de contracte únic, fent desaparèixer la dispersió actual de règims contractuals.

És oportuna? Que sigui necessària no vol dir que es produeixi en la millor de les condicions. En primer lloc, amb un consens molt fràgil per no dir inexistent. Ni sindicats, ni patronals, ni la majoria de la resta de partits polítics semblen recolzar la proposta del Govern. En segon lloc, perquè no és possilbe fer una reforma seriosa i creïble del mercat laboral sense plantejar-se canvis de molt més abast en aquest i altres àmbits. Si és cert que el sistema de negociació col·lectiva és ineficient, quin ha de ser el nou rol dels sindicats en la protecció dels drets dels treballadors? Qui defensa realment els drets i interessos dels treballadors temporals? I, per últim, impulsar reformes del mercat de treball sense ni haver-se apuntat alternatives factibles de regulació dels mercats financers sembla, com a mínim, preocupant. La reforma laboral fa anys que era necessària però en aquest escenari és molt complicat que es vegi com quelcom diferent que voler carregar el pes de les reformes sobre els assalariats.