diumenge, 25 de juliol de 2010

Recuperem la credibilitat?

Aquests últims dies he escoltat diverses lectures sobre la manifestació del 10 de juliol. És interessant veure l'article de Toni Solé a LA VANGUARDIA d'avui, o l'article de Manel Castells al mateix diari, o el post del company Àlex López Borrull fent una reflexió serena del moment actual. Aquestes lectures, més o menys detalladament, analitzen la dificultat del sistema de partits actuals per a recollir la creixent sensibilitat independentista i generar confiança a bona part de la població catalana que 'vol alguna cosa més'.

Seria un error majúscul creure'ns que el 'voler alguna cosa més' és fer una proposta programàtica monotemàtica de referèndum per a l'autodeterminació o proclamació unilateral d'independència. 'Alguna cosa més' també és una altra manera de fer política que les propostes pretesament unitàries que s'han fet els últims dies, al meu entendre, no recullen ni de bon tros.

Crec que no és possible fer cap proposta unitària ni il·lusionadora si no es comença a fer política d'una altra manera. I, en línies generals, la confiança de la gent amb els partits està notablement tocada. Costa molt poc de perdre i molt de recuperar. I voler generar il·lusió sense una base de confiança és poc més que fer foc un d'encenalls: flama viva que triga molt poc a apagar-se.

Amb tota la modèstia del món, he mirat de recollir alguns punts que penso que convindria seguir si volem situar la política catalana als nivells de credibilitat que li correspon. Sabent que no és fàcil, com així ho saben totes les persones conscients què poc a menys sabem què es cou pels back-stage de les rode de premsa. Però no val la pena?

1. No tractar a l'electorat com a un grup d'imbècils. Sovint des dels comités de campanya i des de les cuines de les iniciatives polítiques 'civils' sembla que es pensi que la gent no té memòria, no sap d'on ve cadascú ni quins són els seus condicionants. Cada declaració que es fa en aquest sentit és un insult als teus votants, que va innundant el pou de la desafecció gota a gota.

2. Menys enquesta i més proposta política. Tots volem sentir propostes polítiques i no tenir la sensació que ens 'tunegen' propostes perquè ara 'la majoria vol això'. Siguem valents i arrisquem-nos una mica a dir el que es vol sense que necessàriament sigui popular.

3. Horitzons més llargs. Un bon company va dir l'altre dia que als partits els traeix el càlcul electoral. I hi estic completament d'acord. El càlcul electoral ens porta al curttermini tacticista i ens fa oblidar de parlar més enllà de 4 mesos...d'això en som conscients tots, fins i tot els qui no militen ni simpatitzen amb cap partit. Tampoc són imbècils en aquest sentit...

4. Buscar complicitats i no vots. I és que amb les pròximes eleccions no s'acaba res, sinó que s'obre una nova etapa a la política catalana. Tothom vol sortir-hi ben situat, però encara ho estarà més qui sigui capaç de generar confiances cap a un nou projecte que avanci amb credibilitat cap a la independència. I potser això no es traduirà en un èxit electoral la propera tardor...

5. Full de ruta vs la lluna en un cove. Ningú pot portar la lluna en un cove. No som prou grandets ja per a no creure'ns propostes mesiàniques? Creure's el contrari és com aquell qui té ganes d'enamorar-se i ho acaba fent amb la persona equivocada. Perquè no fem un projecte que, sobretot, sigui creïble encara que potser no ens digui sempre el que volem o tenim ganes d'escoltar?

1 comentaris:

Laia ha dit...

La veritat? Estic molt desencisada amb la política catalana. L'altre dia en una conversa amb la gent de la facultat vaig veure que no era la única. N'estem fins als nassos. A qui se suposa que hem de votar? El partit que no està enmerdat amb alguna cosa (si és que encara en queda algun) tampoc té cap proposta que s'ho miri diferent que com ho han fet fins ara -i crec que comença a caldre mirar-s'ho des d'una altra perspectiva, tot plegat-.
Hi ha un reportatge que explica que en altres casos com el nostre al món, els polítics recolzarien la voluntat de la gent. Aquí sembla que fer això sigui perdre el temps o que no vagi bé pels vots... El que et deia, fins als nassos! I ara, què se suposa que hem de fer de cara a la tardor?