diumenge, 19 de setembre de 2010

Tea Party: existeix l'ADN polític nacional?

Últimament he presenciat encuriosit l'auge del Tea Party a EEUU. Un moviment que emergí amb força a mitjans del 2009 davant de la percepció que els republicans estaven exercint una oposició massa tèbia o centrista segons molts americans. Per qualsevol europeu aquesta percepció genera, com a mínim, certa perplexitat. La resposta fàcil del progressisme europeu és la d'onejar la bandera de l'antiamericanisme més ranci. Però no crec que valgui la pena aprofundir en l'error que suposa analitzar la política americana amb paràmetres europeus.

El fenomen del Tea Party em genera una altra pregunta de caire més general: els pobles tenen un ADN polític? La política i les societats són massa complexes per poder respondre aquesta pregunta de forma categòrica. Però si que crec que cada poble disposa d'un llistat de valors fonamentals que són transversals a les ideologies polítiques. Valors que són el resultat de la sedimentació de la memòria col·lectiva i que són presents en la nostra manera de viure i la nostra manera de pensar. Uns valors incoscients i, precisament per això, els més arrelats.

Obama ha suposat una revolució al panorama polític mundial, però sobretot a EEUU. Ha introduït conceptes de política social extremadament radicals per l'status quo americà i a la vegada ha violentat algun d'aquests valors fonamentals. No sóc un gran coneixedor de la societat americana, però intueixo que seria un excés simplificació pensar que el Tea Party es nodreix únicament de ranxers de Texas i els amish. Les bases intel·lectuals del moviment (veure LA VANGUARDIA d'avui) es fonamenten en tesis profundament anti-intervencionistes com les de l'economista Hayek o la filòsofa Ayn Rand. El principi de llibertat individual és el valor fonamental que s'ha vist amenaçat a EEUU per les reformes d'Obama. Ens pot semblar exagerat o demagògic; i fins i tot podem sorprendre'ns com un col·lectiu relativament nombrós d'americans poden qüestionar els avenços socials que pot suposar una reforma sanitària com la que està impulsant el Govern Obama. Però per molts americans aquest suposat 'excés de zel' davant l'intervencionisme estatal és part consubstancial de la seva cultura política. De fet, l'origen del nom Tea Party ja suggereix les arrels històriques d'aquesta tendència.

No crec que aquest fenomen sigui únicament identificable a EEUU. Totes les nacions podrien fer un llistat d'aquests 2 o 3 valors fonamentals que són claus a l'hora d'entendre on és el seu anhelat centre polític. Si ho féssim amb Catalunya segur que ens posaríem d'acord en identificar aquesta llista, que crec que ajudaria a entendre bona part del comportament electoral dels últims anys. Els pobles tenen memòria, encara que alguns s'entestin a considerar-ho com un deliri renaixentista. Catalunya també. És cert que la societat és cada vegada més complexa i diversa però aquests valors només canvien amb el pas de la història. Canvis lents i imperceptibles, però que sovint acaben configurant majories.