dimarts, 7 de desembre de 2010

Estat d'alarma

He de reconèixer que em vaig sentir íntimament satisfet quan el Govern Espanyol va decretar l'estat d'alarma per tal de normalitzar la situació del transport aeri. Fou una primera reacció que suposo que té molt a veure en sentir-se més identificat en els centenars de milers de famílies que van veure condicionades les seves vacances de pont que amb el col·lectiu de controladors aeris que, com a mínim, podem considerar que tenen unes condicions laborals força millors que la majoria dels catalans.

Ara bé, fou una primera reacció primitiva - que segur que he compartit amb molta gent - i a la vegada sorprenent: realment podem estar satisfets d'una mesura unilateral presa pel Govern Espanyol que amenaça els principis bàsics de l'Estat de Dret? Si analitzem bé el decret aprovat el passat 4 de desembre veiem que s'acull a la Llei Orgànica 4/1981 de 'los estados de alarma, excepción y sitio'. Una llei aprovada poc més de 3 mesos més tard de l'intent de cop d'Estat del 23F. No sóc jurista, però fa por analitzar els supòstis que contempla aquesta llei. Fa por pel marge interpretatiu que deixa al Govern que vulgui decretar alguna d'aquestes situacions excepcionals que obren la porta a no respectar els drets i les llibertats més bàsiques. I per això crec que la seva utilització crea un precedent, com a mínim, preocupant.

En qualsevol cas és cert que per impulsar un decret d'aquest tipus cal que es compleixin dos preceptes: l'excepcionalitat i un suport social majoritari. Tots dos preceptes força subjectes a la interpretació, però sí que en menor o major mesura s'han d'acomplir. Posem un exemple en que es compleixin els dos preceptes per veure el perill de l'aplicació discrecional d'aquestes mesures.

Un cas hipotètic (però no impossible algun dia). El Parlament de Catalunya fa una declaració unilateral d'independència. Es compleixen els principis de l'article 32 d'aquesta Llei al veure's amenaçada la integritat territorial de l'Estat (supòsit d'excepcionalitat) i, per tant, es pot aplicar 'l'estat de setge'. Automàticament es poden abolir els drets i llibertats contemplats a l'article 55 de la Constitució Espanyola, com és la llibertat i seguretat individuals, la inviolabilitat del domicili i les comunicacions sense ordre judicial, la lliure circulació, etc. El suport social majoritari davant d'una declaració unilateral quedaria prou ben cobert sabent que gairebé 2/3 dels espanyols reformaria la Constitució per limitar les competències de les CCAA.

Compte doncs amb l'aplicació d'aquests decrets que el que pot semblar resolutiu pot acabar essent demoledor. Mentrestant però, de forma volguda o no, Rubalcaba consolida la seva imatge de líder solvent i fins i tot Wikileaks és un vent que bufa a favor. O potser no...?