dilluns, 31 de gener de 2011

Rutes imprevistes a Basilea III

El passat setembre del 2010 els principals reguladors bancaris es reuniren a Suïssa i arribaren a l'acord per a que les entitats de crèdit mundials augmentin les seves reserves de capital. És el que coneixem com a Basilea III. En termes generals és una mesura positiva, ja que pretén evitar que es repeteixin les crisis financeres recents obligant a les entitats de crèdit a augmentar les seves reserves. L'acord no només augmenta el percentatge de reserva que han de tenir les enitats del 2% - mínim fins ara - al 7% dels seus actius - a aplicar paulatinament fins el desembre del 2018 -, sinó que també en canvia la seva definició. El nou indicador de seguretat bancària, Tier 1, és una mica més exigent i té en compte els beneficis retinguts pel banc així com el grau de risc de cadascun dels actius. Quins efectes pot començar a tenir Basilea III?

1. Des d'un punt de vista macroeconòmic, certament estarem més protegits davant d'assumpcions de risc excessives per part de les entitats de crèdit, però també és probable que limiti no només els comportaments especuladors sinó també la disponibilitat de crèdit dels bancs i la capacitat per distribuir beneficis. És possible, doncs, que també suposi una limitació al consum i a noves activitats econòmiques a mig termini.

2. Des del punt de vista del tipus d'entitats bancàries, els més proclius a un Basilea III més exigent foren les grans corporacions de crèdit multinacionals. Són les que tenen menys problemes en dotar les seves reserves i, per tant, com més exigents siguin les regulacions internacionals més avantatge tenen sobre entitats de crèdit amb menys múscul financer. Basilea III pot acabar reduint a la llarga la lliure competència en els mercats de crèdit internacional.

3. En aquest escenari, les caixes d'estalvi catalanes ja iniciaren un procés de fusions que, sense cap mena de dubte, les sitúa en una millor posició que la inicial per a fer front a aquests nous requeriments. El procés de conversió en banc de les caixes respon fonamentalment a la voluntat de facilitar l'adquisició d'aquestes noves reserves a través de la cotització borsària, més viable a través de la bancarització.

Però personalment a mi em queden algunes preguntes que m'inquieten: la 'bancarització' era la única alternativa possible? I, sobretot, fins a quin punt no s'estan buscant solucions a futures crisis excessivament condicionats per les exigències d'un sistema financer internacional que s'ha mostrat, per ser suaus, insuficient per a preveure les últimes crisis i reactivar l'oferta de crèdit ?