diumenge, 30 de gener de 2011

Vents pròxims de canvi

El 30 minuts d'avui, 'la revolta anònima', tracta sobre un fenomen d'especial transcendència: els canvis polítics que s'estan produint amb especial intensistat fa pocs mesos als països del sud del mediterrani. I en aquest cas el nom sí que fa la cosa: la ribera sud del mediterrani fa temps que l'hauríem de considerar com quelcom més que el nord d'Àfrica.

El model de creixement europeu de la segona meitat del s.XX va accentuar la divergència d'un espai econòmic natural al llarg de la història: la Mediterrània. Cal ser conscient que ens trobem davant de dos canvis estructurals que ens han de fer aprimar aquesta distància. En primer lloc, els actuals fenòmens migratoris fa encara més insostenible qualsevol model de creixement que no es plantegi en clau global. En segon lloc, el creixement previst pels pròxims anys sembla tendir cap a una convergència econòmica entre la ribera sud i nord. Les previsions de creixement pel 2011 ja apunten a un creixement a tres velocitats on la UE i EEUU no en surten precisament ben parats.

Iniciatives com la de la Unió per a la Mediterrània - on, per cert, Barcelona n'ostenta una capitalitat que hauria d'exercir sense complexes - són esperancedores per a començar a tractar aquests fenòmens pràcticament com a fenòmens més propis de la política interior europea i no de política exterior. La Unió Europea pot jugar un paper clau per a que aquests moviments polítics i socials consolidin un espai de democràcia i no derivin cap a altres escenaris menys desitjables - pels ciutadans d'aquests països i també per nosaltres! -. És trist, però, que les primeres declaracions diplomàtiques de més pes avui encara vinguin d'EEUU i no de les institucions europees.